LA NOTÍCIA de l’abdicació del rei d’Espanya i el tractament que al dia següent en férem els diaris ens dóna una oportunitat excel·lent per parlar del periodisme en l’actualitat. Tot i que la discussió sobre quin és avui el paper dels mitjans ja ve d’enrere i l’hem sentida en nombroses ocasions, aquests dies hem constatat que no està gens assumida o no vol estar-ho. Dimarts, l’endemà de l’anunci de l’abdicació, vàrem llegir nombroses portades caducades. Titulars com “Joan Carles I abdica”, “El rei nomena Felip com a successor” i “Felip serà rei” donen com a notícia allò que el dia abans tothom ja ha sentit, llegit i piulat. Pàgines endins, fer una informació de fets consumats té igualment un sentit nul. Que totes o gairebé totes les pàgines ofereixin textos d’agències tampoc no és fer cap servei d’utilitat. Les agències són servidors de notícies, molt útils, però per treballar a partir de les informacions que donen. Així, d’agència, es varen cobrir milers de pàgines a la premsa espanyola. Al diari ARA i a l’ARA Balears no ho entenem així. Ens agrada fer-nos preguntes i fer preguntes: En quina situació es produeix el fet? Per què s’ha produït? Quins són els reptes del proper monarca? Què vol la ciutadania o quines sensibilitats hi ha entre la societat? Quines són les incògnites que no queden resoltes amb aquest procés exprés?... I és que tot i que algunes preguntes quedin sense resposta, almanco els periodistes hem de posar sobre la taula els elements per poder pensar-hi.
