IAQUÍ

Les disfresses com a expressió d’un poble

SI VOLEM ENTENDRE què és i com està una societat, convé anar a observar les seves desfilades de disfresses, el pas de les comparses i els nombrosos espontanis que no s’hi uneixen però voregen la festa. Ahir mateix, vàrem tenir Rua a Palma i, com sempre passa a tots els pobles, es va veure en quin moment està la ciutat socialment parlant. La crisi ha fet la desfilada més deslluïda, com més deslluïdes són les seves manifestacions culturals, les festes patronals i el seu dia a dia. Ahir horabaixa, veient passar la Rua, comprenies que no es pot dir que la crisi hagi fet aflorar la imaginació, deixant al marge alguna excepció que honora particularment els qui se la treballaren. Quedà clar que Palma és avui una ciutat multicultural o, millor dit, amb un pes enorme de la comunitat arribada de l’Amèrica Llatina, cosa que a moments, si no fos pel desencant general i això d’estrany i de forçat que tenen les coses que no són al seu lloc, pensaríem que érem al carnaval de Rio o, més precisament, al d’un poble petit del Brasil, l’Equador o Colòmbia. Posats ja en el context local, la Rua va tenir ahir el regust d’una manifestació pluritemàtica, com si docents per la qualitat educativa i anticonsellera Camps, treballadors contra el tancament de la Coca-Cola a Mallorca i ciutadans i ciutadanes, nins i no gens nins units contra les prospeccions petrolíferes al voltant de les nostres illes haguessin sumat les seves protestes i reivindicacions amb l’únic motiu de voler un món, una societat, una illa i una ciutat millor. Que la Policia Local només escortàs una comparsa, la de la Plataforma Crida, també és un signe de com estan les coses. Podien aparèixer els ous de la intolerància i el fanatisme.