RESULTA CURIOSA, si més no, la sentència del TSJ de València que posa per davant la llibertat d’expressió i de càtedra d’un director d’institut a “l’obediència deguda” a un conseller d’Educació. Us recoman que llegiu la lletra petita de la informació que ens ofereix Mercè Pinya sobre el cas i la seva resolució, i que us fixeu sobretot en les reflexions dels magistrats del Tribunal Superior valencià. El cos de docents no té res a veure amb el cos policial, s’hi sentencia, que per la seva estructura jeràrquica té obligada l’obediència. I perquè no és el mateix un funcionari de la policia que un docent, per molt funcionari que sigui, aquest no té per què sotmetre’s a qui no és un funcionari jeràrquicament superior, sinó un polític. I a un polític, ve a dir el TSJV, les crítiques li entren en el sou. I la discrepància, si no li agrada, se l’ha de menjar perquè -i això no ho diu la sentència- és temporalment l’administrador, el gestor i el representant dels que consenteixen i dels que dissenteixen. Té gràcia, la cosa (si no fos perquè el conflicte educatiu no en fa gens, de rialles), perquè per aquí el Govern ha volgut fer desaparèixer qualsevol disconformitat, crítica i posicionament que no sigui el seu amb la polèmica Llei de símbols. Una llei que, per cert, no té clara i incompleix fins i tot el mateix partit que governa i la imposa. En tot cas, per la Llei de símbols, pel decret de trilingüisme o per les sancions a directors dissidents, el cert és que a Balears ens fan falta un parell de sentències com la de València. Si les arribarem a veure, no ho sé. Mentrestant, està bé que els nostres docents i tota la societat balear sapiguem que hi ha qui reconeix l’autoritat dels mestres per damunt de la imposició purament política.
