Quants d’anys, quantes dècades fa que sabem que el nombre d’alumnes que suporten les aules és insostenible? Quants d’anys fa que sabem que la conciliació no és possible per a la majoria de famílies? Quant de temps fa que es té detectada la manca de personal docent i de suport? Ara, que es demostrarà que tot això és així per una qüestió de salut, les lamentacions i les mesures per solucionar-ho que se succeeixin no ho haurien de ser per un virus, o no tant. Es tracta d’atacar els mals que arrossegam més que no posar pegats als esdevinguts, o no només als que s’esdevenen.
D’allò que passarà a l’escola tot just quan obri les portes, qualsevol en sap fer el vaticini. Aquest dilluns han tancat l’Escola de Vela de Formentera per un cas de covid-19. No és anecdòtic. A partir de mitjan setembre, si la pandèmia no remet –i aquí i ara no sembla dur-ne camí–, els periodistes ja sabem que les notícies com aquestes seran el pa nostre de cada dia. I darrere cada titular que informi del tancament d’una aula o d’una escola sencera hi haurà pares i mares que no sabran com conciliar feina i atenció dels infants, mestres que no podran dur endavant la seva responsabilitat, nins i nines despistats de la seva etapa formativa, tota una cadena d’activitats extraescolars i socials que se’n veurà afectada i que serà propagadora de malalties, i una virtualitat que ja sabem que no és gaire eficaç, i molt menys inclusiva. No hi estàvem preparats, però tampoc no ens hi estam preparant d’ençà que sabem de la seva urgència.
I és que encara que res no ens agradaria més que errar els comptes que ara en feim, si avui podem enumerar gairebé fil per randa els problemes que hi haurà és perquè ens són sobradament coneguts, han estat reiteradament denunciats per la comunitat educativa i, tot i així, no s'hi ha posat remei. És definitiu: del que farà el coronavirus i de com evolucionarà la covid-19 ningú no en pot fer prediccions amb seguretat absoluta perquè és nou i desconegut; del que els espera a l’escola, els docents i les famílies, sí. Perquè no ve d’ara, tampoc de suara.
Parlam molt dels hotels, del turistes i dels touroperadors. Parlam manco de l’escola. De la mateixa manera que hi ha un pla de reactivació econòmica –molt i molt qüestionable precisament perquè ataca els mals sobrevinguts i no els endèmics, els qual tot apunta que es volen recuperar–, a hores d’ara hauríem de tenir unes directrius ben clares i uns recursos humans i econòmics destinats a la reactivació educativa. També en depèn tot d’això, encara que alguns prefereixen mirar cap a un altre costat.
