SEMPRE HE CREGUT que les mesures d’estímul són infinitament més eficaces que les ordenances o les solucions repressives. Evidentment, això no és cosa meva, que no en som cap experta, sinó que així ho aconsellen els pedagogs, els sociòlegs i altres professionals amb experiència en qüestions d’aquesta mena. Cort, fa un parell de mesos, va aprovar, amb els vots de la majoria popular, les ordenances cíviques per a Palma, un seguit de normes i d’ordres que ja de tot d’una tingueren tanta contestació que l’equip municipal va haver de recular, no una sinó un parell de vegades. Ahir va ser el col·lectiu de persones que venen productes artesans al carrer el que va aixecar la veu contra l’Ajuntament. Exigeixen entrar en la regulació i que se’ls concedeixi un lloc per poder vendre sense cometre una il·legalitat. Per mi que Cort es va equivocar des del començament. Ho pensava l’altre dia quan em disposava a comprar un pa i un poc de fruita al mercadet de productes alimentaris ecològics i de venda directa que hi ha a la plaça dels Patins. És un bon exemple de com hauria de ser el comerç al carrer: qualitat, honestedat i estima per oferir la millor imatge. Igualment podria dir dels artistes de carrer. ¿Seria tan difícil que l’Ajuntament promogués un mercadet artesà permanent, amb una selecció per l’interès dels productes que ens fes sentir a tots orgullosos del que fan els nostres artesans? ¿Seria tan difícil estimular la qualitat artística perquè aquesta servís de model a imitar?
