FORABROMES
Opinió 28/03/2020

La feblesa cultural

i
Cristina Ros
2 min

PeriodistaQUI SIGUI QUE, des del seu càrrec de responsabilitat institucional, vulgui veure que la greu situació del sector cultural està provocada per un virus va ben errat. Bé, va tan errat com hi anava quan no hi havia estat d’alarma. Més ben dit, entre els treballadors de la cultura hi havia, de fa almenys dècada i mitja, una alarma no declarada per l’Estat, i tampoc no atesa amb les mesures necessàries ni des de Madrid, ni per part de cap de les administracions públiques locals.

Massa vegades hem sentit a dir que els de la cultura -sí, se sol dir així, com si la cultura només la fessin els que treballen en aquest àmbit, i no tota una població que hi participa i en genera- són uns insatisfets de mena, que sempre tenen a dir. S’ha reclamat mil i una vegades que es dignifiqui la professió, única o primera via per donar dignitat, això és, valor a la nostra cultura. S’ha demanat dos mil pics que hi hagi iniciatives per posar fi a la precarietat que dona fer feina per quasi no-res, fer-ho de la manera intermitent que sol ser intrínseca a molts d’àmbits de la cultura i que genera grans dificultats d’accés a les prestacions socials. S’ha dit tres mil vegades que s’ha d’enfortir l’estructura, sobretot la pública, perquè serveixi per vehicular projectes, per aconseguir recursos i per apaivagar les dificultats dels treballadors. I s’ha remarcat dos-cents mil pics que, amb la inseguretat laboral dels creadors, amb la debilitat de les empreses dites ‘indústries culturals’, i amb la manca de criteris, de recursos (o la seva gestió errònia) i d’agilitat de les administracions, la cultura només pot transmetre feblesa a la població. I allò que es feble es té en poc valor.

La crisi del covid-19 només fa més visibles els problemes que s’arrossegaven de temps ençà, com denuncien alguns dels professionals entrevistats a les pàgines de Cultura d’aquest setmanari. La pandèmia i l’estat d’alarma només han posat de manifest encara més quin és el grau de feblesa de la cultura, almenys en tres de les potes principals sobre les quals s’aixeca o s’hauria d’aixecar: d’una banda, en els fonaments, els creadors i treballadors del sector. De l’altra, el sistema, com a estructura vertebral que, ara com ara, ni vertebra ni aconsegueix moure l’engranatge, sinó sovint paralitzar-lo. I de l’altra, i com a conseqüència de la debilitat dels dos anteriors, la feblesa cultural general. La cultura no es valora perquè no es fa la feina de participació, transmissió, educació i estímul que s’hauria de fer.

Així les coses, no trobem estrany que hi hagi qui es mostri indignat perquè ara les administracions corrin a activar plans de xoc. Més enllà de l’atenció urgent, allò que s’han de treballar són plans a llarg termini perquè es puguin superar crisis com aquesta i sortir-ne amb tanta fortalesa com s’hi hauria d’haver entrat.

stats