FORABROMES
Opinió 14/08/2020

Una història de la compra d’obres d’art

i
Cristina Ros
2 min

La resposta institucional a la crisi que ha deixat el covid-19 entre artistes i galeries d’art s’ha fet esperar, però ha arribat amb una concreció digna de ser tinguda en compte. L’anunci que tot just acaba de fer la Delegació de la Presidència per a la Cultura, que destinarà 140.000 euros a la compra d’obres d’art com una de les mesures per a la reactivació econòmica, mostra més cap i peus d’allò a què estàvem avesats en tota la història de les adquisicions per part de les distintes administracions públiques d’aquestes illes. Amb aquesta quantitat, que no és elevada però sí suficient per a la represa en un moment com l’actual, es posa fi a un període llarg de manca de col·leccionisme públic; això és, d’impossibilitat d’elaborar en un futur el relat de la història de l’art balear. Si tenim en compte que l’aturada en les adquisicions d’art va venir donada sobretot per la corrupció política, la manera d’enfocar ara la reactivació sembla voler deixar clar que aquesta porta ja està tancada i que no hi ha por d’afrontar processos de compra que deixin de banda l’arbitrarietat que va tenyir la majoria de les que es varen fer en el passat.

Hi ha, però, més elements que, en principi, s’han de considerar en positiu. La compra no es farà directament des del Govern, sinó que es vehicula a través d’un museu, Es Baluard, entitat professional capacitada per dissenyar un pla d’adquisicions i per reunir una comissió d’experts plural que hauria de detectar prèviament les mancances en la representativitat d’artistes, obres, èpoques i llenguatges per elaborar el relat que es cregui més adient per explicar-nos què hem estat i què som artísticament parlant. Això pot fer desaparèixer el clientelisme, l’amiguisme i fins i tot les pràctiques corruptes, que de tot això n’hem tingut.

És més, potser per primera vegada es compren les obres entre diverses institucions. En aquest cas, es reuneix el pressupost ínfim que tenia Es Baluard (15.000 euros) amb els 140.000 que hi aporta la Delegació de Cultura del Govern i els 15.000 que hi posa el Consell -no hi hauria de sumar una partida també l’Ajuntament de Palma, com a membre del patronat d’Es Baluard que és?-. En tot cas, la reunió de les principals administracions al voltant d’una institució museística té sentit perquè s’evitarà la duplicitat entre les diverses col·leccions que hi ha fins ara.

El col·leccionisme públic d’obres d’art té aquí una història que fa empegueir: des d’anades a ARCO per comprar-hi allà el que es podia comprar aquí, des de l’adquisició indiscriminada d’una obra a cada artista -bo, regular o pitjor- només pel fet d’haver participat en una sèrie expositiva, o comprar segons l’oferta i no segons la necessitat artística, o la més habitual compra per capritx per part de qualsevol polític amb pressupost. Amb tot, una espera que les mesures ara activades siguin senyals per pensar que les coses es faran millor i que, si es continua amb aquest criteri i millorant-lo, un dia puguem contemplar i difondre la història del nostre art.

stats