PATRIMONI

Quan la institució no contesta o tanca la porta

Jaume Llabrés fa més de deu anys que vol donar prop de 800 peces de ceràmica mallorquina i no obté resposta

“Vivim anys molt difícils per conservar la nostra identitat com a poble, perquè estam capficats en un món globalitzat que passa totes les singularitats per la capoladora. Si els nostres ajuntaments, el Consell de Mallorca i, sobretot, el Govern balear no es prenen seriosament el tema patrimonial i no milloren les col·leccions d’art, els materials etnogràfics i, entre altres coses, els fons documentals, no anam enlloc. La nostra història, la nostra identitat i la nostra cultura es desfan a passes de gegant. I els responsables de les institucions, els nostres polítics, ni tan sols són capaços de corregir problemes endèmics que arrossegam des de fa dècades i de donar solucions a equipaments elementals absolutament necessaris per salvaguardar el nostre patrimoni. Així mateix, menysprear sistemàticament els nombrosos col·leccionistes que hi ha a les Illes és un error imperdonable”.

Qui així s’expressa és Jaume Llabrés Mulet, que durant tres dècades ha anat conformant una col·lecció de ceràmica popular feta a Mallorca o que s’importava habitualment a l’illa, un fons que avui inclou més de 800 peces. Està decebut i enfadat. Fa més de deu anys que aquest col·leccionista vol cedir i, posteriorment, donar el conjunt de ceràmiques a una institució de l’illa percontribuir a perpetuar el coneixement d’unes peces que han fet part de la quotidianitat de les llars mallorquines i que avui, majoritàriament, ja no es produeixen.

Jaume Llabrés conserva totes les cartes i propostes enviades a ajuntaments, museus i responsables de departaments de les distintes administracions, així com la memòria de les successives reunions mantingudes. En més d’una dècada té comprovat que allò habitual és que ni tan sols contestin l’oferiment, tot i que també s’ha trobat amb un rebuig no sempre amable.

Les arrels

Va ser a tocar de l’estiu del 1985, quan visità l’exposició de ceràmica de la fàbrica de La Roqueta (Palma, 1987-1918) que va organitzar el Museu de Mallorca, quan Jaume Llabrés va veure com es despertava el seu interès per adquirir alguna peça d’aquesta fàbrica i, així, començar a formar una col·lecció de ceràmica mallorquina o estretament vinculada a l’illa. Assegura que el que es despertava en aquell moment era la memòria de les arrels pageses familiars: “De nin sentia fascinació per les cuines comunes mallorquines, a la família n’hi havia algunes que estaven en ple ús durant les dècades dels 50 i els 60. La que record millor és la cuina de Can Cup a Jornets (Sencelles), que era la casa dels meus padrins paterns: la suor de les gerres plenes d’aigua al gerrer, els plats bruns parats als escudellers, els ribells sobre la pedra lluent de l’escurador, les olles i les greixoneres, els cassolins i les olletes o les tasses petites que la meva padrina anomenava xicres... Hi ha tota una nomenclatura que s’ha perdut alhora que s’han perdut els usos. He intentat reunir el màxim de tipologies de ceràmica popular, i ho he fet per contribuir a conservar el coneixement i la memòria de la vida real de la majoria de la població. És un gran error només conservar els objectes i les cases de luxe. Una casa de pagès és una joia. I aquestes peces de ceràmica són documents d’una manera de viure, de cuinar i de fer que hauríem de poder contar a les generacions que no ho coneixen”, afirma.

Després de 20 anys de cercar i comprar, peça per peça, el 2007, coincidint més o menys amb les primeres gestions per cedir la seva col·lecció a una institució pública de les Illes, Llabrés es va decidir a aixecar un primer inventari. Va fotografiar fins a 712 peces i de cadascuna en va fer una fitxa de dades bàsiques. A aquest inventari se li han d’afegir més d’un centenar de peces que ha adquirit posteriorment.

Els àmbits del fons

La col·lecció de Jaume Llabrés, ara dins caixes, està dividida en tres àmbits ben definits. Per una banda, les peces de ceràmica popular mallorquina, amb plats morens d’Inca, plats de color groc i verd, alfabietes, ancolles, pots, escudelles, a més d’una cinquantena de gerres brodades, la majoria de Felanitx i algunes fetes a Pòrtol i sa Cabaneta. En aquest àmbit, també s’inclouen peces de terrissa ‘blanca’, siurells i, entre d’altres, una hídria de jardí excepcional amb una orla de caps de serafins procedent de Felanitx.

El fons de ceràmica popular catalana importada a Mallorca entre els segles XVIII i XX és especialment ric i variat, amb algunes peces molt destacades. El tercer àmbit és el de la ceràmica artística industrial dels segles XIX i XX. És el fons en el qual s’inclou una gran col·lecció de peces de La Roqueta, així com un fons important de Manises. De la col·lecció sencera, Jaume Llabrés destaca algunes de les peces de més antiguitat pel seu interès i qualitat: un plat decorat amb pinzell fet a Inca a final del segle XVII, i un plat gran i dues escudelles amb orelles de la sèrie del convent de Santa Magdalena (principi del XVIII).El col·leccionista assegura que “aquestes tres peces són millors que les que hi ha de la mateixa sèrie al Museu de Mallorca”.

Segons confessa, el seu desig “és dipositar la col·lecció amb garanties de que passarà a fer part d’un museu estable amb entitat jurídica i, si això es produeix, estic disposat a donar-la en vida o llegar-la a la meva mort”. Jaume Llabrés, atesa la desídia institucional, ha deixat de comprar. “Si ja no compr és a causa del menyspreu que he rebut per part de la classe política. que després té la barra de dir que defensa el patrimoni”.