ARA QUE PALMA ja ha lliurat les medalles d’or de la ciutat, i que n’ha concedida una al pintor Pascual de Cabo (per als que no conegueu la seva obra, us recoman que poseu al Google el seu nom i aneu a imatges), en una decisió insòlita per a un ajuntament que es diu progressista, i que ha deixat bocabadats fins i tot els més conservadors, ja no insistiré en l’opinió que em mereix aquest reconeixement. Ja ho vaig fer quan es va saber que no, que no era una broma. Bé, ara que el pintor ja té la Medalla d’Or de Palma tot i les protestes, no gaires i moltes massa tèbies, convé recordar que les medalles d’or de Palma es decideixen pactant entre els partits que formen el ple municipal. Molt maco i rigorós això de tu acceptes els meus candidats i jo accepto els teus. Pel que he pogut saber, la medalla a l’esmentat pintor va ser cosa de Ciutadans, tot i que això no eximeix la resta de la responsabilitat de negar-s’hi o, com ja va passar quan Aina Calvo era batlessa, de decidir que no hi hauria medalles si s’havien d’acceptar segons quins noms. Dit això, l’exigència de l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes (AAVIB) perquè les medalles de la ciutat les decideixin jurats professionals de cada una de les àrees potser seria un poc millor, perquè es podrien evitar despropòsits tan descomunals. De tota manera, si cada partit que fa part de l’Ajuntament ha de decidir qui és el professional que els representa, estaríem en les mateixes. Entre els professionals hi ha de tot, i tothom té les seves preferències i els seus amics. Ho dic també pels concursos que hi ha en marxa per dirigir institucions culturals, que està més que demostrat que no són garantia de res.