Fa tot just dos dies, aprofitant el debat d'investidura de Francina Armengol, els treballadors d'IB3 reclamaren un nou model per a la televisió pública de les Illes, un model que garanteixi la independència que ha de tenir un mitjà de comunicació públic, que basi la seva gestió en la transparència i les bones pràctiques i que els criteris que la guiïn siguin professionals i de servei a la ciutadania. És el que demanam la majoria i també és el que es comprometeren ja en campanya els polítics i les formacions que ara comencen a governar.
La reacció primera i majoritària a l'actual reclamació dels treballadors d'IB3 va ser un "ja ho podrien haver dit abans", un "durant quatre anys han callat" i altres afirmacions per l'estil. No han fet gaire renou durant la legislatura ja passada, és cert. Ni tampoc no s'han amotinat. I els qui varen ser obligats a salar ho varen fer. Però tampoc no és cert que no s'hi pronunciassin en contra. En el moment que el Parlament balear va aprovar, amb els vots exclusius del PP, la proposta del mandat marc de l'ens públic de la radiotelevisió de les Illes Balears que, entre altres coses, permet l'ús de l'article salat en els informatius d'IB3, en aquell moment –deia– els treballadors expressaren la seva disconformitat. També ho han fet en altres moments per les condicions laborals d'un model d'empreses subcontractades.
Podrien haver fet més renou? Sí. També s'hi podrien haver negat. Però jo entenc que no ho fessin. Un dia, la parella d'un presentador d'IB3 televisió em contava que, quan a ell l'obligaren a salar, hi estava tan radicalment en contra que va dir que no ho volia fer. Després de ser amenaçat d'acomiadament si no complia les ordres, es va plantejar anar-se'n. La seva companya, segons em comentà, li va fer veure que ella estava sense feina i que no es podien permetre quedar-hi tots dos. En uns moments tan durs com han estat aquests darrers anys per a la professió periodística, qualsevol ha d'entendre que un es pugui veure obligat a abaixar el cap. I esperar temps millors, que els polítics són efímers.
Per això, aquesta llança en favor dels treballadors d'IB3. No parl d'alts càrrecs nomenats pel partit que governava, no parl de presentadors afins: parl dels treballadors de la casa, professionals que, tant o més que cap de nosaltres, desitgen que hi hagi un model de ràdio televisió pública de qualitat, independent i professional. Un nou model.
