AMB SIS MILIONS d’aturats a Espanya, el Primer de Maig té massa motius per deixar-se sentir. Si bé els que no troben feina són, òbviament, els més desfavorits, la realitat és que els treballadors tampoc estan per fer festa. La crisi és la realitat que ha donat l’excusa perfecta per afavorir l’acomiadament, el treball a temps parcial, la contractació en condicions penoses, les retallades en els sous, l’eliminació de les pagues extra. Ha estat el pretext per ofegar les petites i mitjanes empreses, per inflar-nos a impostos, perquè tot ens surti més car i tot ens sigui més difícil. El govern espanyol ha actuat convençut que l’austeritat vol dir la que se’ns imposa a la immensa majoria de la gent. Ha actuat per defensarque el gran mercat i la macroeconomia són els que s’han de salvar, que ho hem de donar tot als bancs, que millor que la totalitat del patrimoni, del capital i del comandament estigui en mans d’un mínim de gent, en comptes que tots puguem viure un poc millor. No continuaré, perquè ahir, com sabeu, sortiren la vicepresidenta Santamaría, Montoro i De Guindos per dir que les coses van molt bé i que encara aniran infinitament millor. Si qualcú a hores d’ara encara s’ho creu, avui pot celebrar que Espanya té un govern molt optimista, que ja va prometre feina per a tothom si guanyaven les passades eleccions generals, i que ara que s’acosten les europees treu pit per dir que el 2015 (per a les eleccions generals) hi haurà centenars de milers de persones més treballant. Ni que se superassin les xifres, que molts ho posam en dubte, s’ha de tenir coratge per sortir el dia abans del Dia delTreball i mostrar-se feliç perquè l’any que ve els aturats seran més de 5 milions.
