Portada 18/05/2015

El mal negoci del creixement

1 min

Fa un parell de dies que, vagi on vagi que tingui la mar davant, em parlen d'un nou projecte d'ampliació per a un port. Sobretot em parlen de recollida de firmes per aturar-lo, de veïns enfadats, de canvi de correnties, de platgetes que desapareixeran, de creixements desproporcionats, i fins i tot qualque veïnada amb balconada damunt un port ja luxós de per si m'assegura que a l'estiu no acaba d'estar ple. Per què volen fer un espigó més?

Em referesc al port de Portals, a s'Arenal de Llucmajor, a s'Estanyol, al Port de Pollença, a Palma i, entre d'altres, em referesc per descomptat al Molinar. Aquí, és evident, no només s'ha comprovat que hi ha demanda d'amarraments (uns mesos de l'any més que no els altres), sinó que a més hi ha una mà impulsora d'aquesta febrada per fer créixer tota casta de ports per augmentar el negoci.

Però hi ha circumstàncies en les quals el creixement és un mal negoci. Si els ports són plens, els hotels també, i els carrers i les cases i apartaments, tres quarts del mateix, i no són precisament pocs els que en tenim. El que hauríem de pensar és que ja es fa negoci a bastament. Per què créixer més? Per què no millorar el que tenim? De veres, no veig cap necessitat d'explotar allò que un temps es va creure que era mina d'or. El pitjor negoci de tots és buidar-la i que ja no tingui gens d'interès.

stats