OPINIÓ

És manca de voluntat política

Fa temps que ho denunciam i ara el company Miquel Barceló hi posa dades. Ho llegim al setmanari de l’ARA Balears: “Només sis municipis de Mallorca tenen tècnics de patrimoni”. Dit ras i curt, això vol dir que hi ha 47 ajuntaments de l’illa on les decisions sobre els béns patrimonials són cosa de qualcú que no en té ni idea. En el millor dels casos, fa aquesta funció una persona de l’administració municipal que amb el temps i la millor de les voluntats ha après a distingir un jaciment arqueològic d’un clot per sembrar un ametller. Però la majoria de les vegades la gestió del patrimoni als municipis de l’illa l’assumeixen els càrrecs polítics, i així el que encara ens queda ofereix la imatge que descrivia Francesca Tugores la setmana passada en el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià: “Una maleta enmig d’un naufragi”. Molt gràfic.       

La manca de tècnics de patrimoni s’atribueix a una manca de recursos quan allò que manca és voluntat política. Deu fer deu anys o més que no es convoca ni una sola plaça de tècnic de patrimoni a Mallorca. I ningú no s’ho planteja. De fet, les persones amb llicenciatures adients per a una plaça així ja no estan al cas, ni estudien per a unes possibles oposicions perquè no hi ha cap expectativa, ni una. Això sí, la majoria de formacions polítiques, de patrimoni en duen un parell de línies als seus programes electorals, molt poques línies, molt generals, perquè no es digui que no hi tenen interès. Però no en tenen, gens ni mica, perquè al contrari en governar crearien l’estructura tècnica sobre la qual assentar les decisions i actuacions patrimonials. I és que fins que no es posi el patrimoni en mans d’experts –de la mateixa manera que els malalts es posen en mans del personal sanitari qualificat–, la maleta estarà cada any més amenaçada i surarà menys i anirà perdent a cada onada un parell de béns dels que encara conservava.

A aquestes altures no hauria de ser necessari donar proves de l’eficàcia dels experts en aquesta matèria. A la informació de Miquel Barceló a la qual m’he referit, es posen dos municipis com a exemple de bona gestió del patrimoni: Manacor i Alcúdia. També podríem parlar d’Andratx o de Palma, tot i que Ciutat proporcionalment en va més mancada. Tots ells són municipis que compten amb tècnics per a la cura dels seus béns patrimonials, per a l’actualització dels seus catàlegs i per informar sobre les decisions més adients a prendre. A la resta, fins a 47 municipis, no es fa res o s’actua sense fonaments. A aquestes altures, deia, hauríem de saber que per cada tècnic inexistent hi ha un ajuntament que oblida els seus deures, que incompleix la Llei de patrimoni o, en el pitjor dels casos, hi ha qualque polític que pensa per ell. I tal com la pensa, la fa.