FORABROMES
Opinió 15/01/2021

Ens manquen dades

i
Cristina Ros
2 min

EL DARRER InformeCAT de la Plataforma per la Llengua , el de 2020, du moltes menys dades sobre la salut del català a les Balears que les que aporta de Catalunya, del País Valencià i fins i tot d’altres territoris demogràficament més petits que no el nostre. És més, moltes de les que du de les Illes són dades antigues. En cap cas no és culpa de la Plataforma per la Llengua, que fa una tasca magnífica. El fet és que a les Illes Balears la manca de dades comença a prendre unes dimensions que fan pràcticament impossible l’anàlisi objectiva de gairebé qualsevol realitat.

En els darrers anys, crec que una de les queixes que més vegades sent pronunciar als redactors del diari és que han demanat unes dades a una administració pública i que no les tenen, o que no estan desglossades, o que no són suficients per al que es vol estudiar. “Podríem informar sobre aquest tema”, diu qualcú a la redacció. “No n’hi haurà dades”, contesta un altre. I això passa tant si miram cap a la cultura, com en educació, com si volem observar temes socials, mediambientals o si volem sumar què ens costa exactament la família reial a Marivent. I no parlem de la qualitat i quantitat de les dades sanitàries sobre el covid-19, que tenir actualitzada al moment la incidència per municipis deu ser un impossible per a les Balears, i no per a d’altres comunitats.

És clar que la gran manca de dades no la pateixen només les redaccions dels mitjans de comunicació. Es troben amb dades insuficients, antiquades o desorganitzades els que volen fer recerca i els que fan part de qualsevol grup de treball que vulgui analitzar una situació per fer propostes de millora. Sense anar més lluny, en el darrer Consell de la Cultura, la principal recomanació que es va fer al Govern és pal·liar la manca d’indicadors que permetin fer un dibuix real de l’àmbit cultural a les Illes: quins són els hàbits culturals, quin és el consum, quanta gent en pot viure, a quins perfils socials arriba la cultura i a quins no, quantes infraestructures hi ha que puguin complir amb la seva missió, quants tècnics hi ha i quants en manquen a cada infraestructura, a quants de turistes els interessa la cultura i no només el sol i platja, i així un sens fi de dades per a les quals no tenim una resposta en xifres.

Un país que no té dades suficients per definir-se objectivament es veu obligat a fer polítiques per intuïció, per estimació subjectiva o per capritx. Sense un coneixement objectiu de la realitat, s’acaben fent dois, posant pegats i apagant focs. Ara bé, de la manca de dades, no només se’n ressent la gestió de l’actualitat i la possibilitat de dissenyar polítiques i accions amb cap i peus, sinó que, per no dur una anàlisi estable i constant de dades durant anys i anys, no és possible fer arxiu. Tenir un arxiu de dades vol dir tenir memòria, poder analitzar l’evolució de qualsevol cosa per actuar-hi en conseqüència sempre que sigui necessari. I necessari ho és sempre.

stats