IAQUÍ
Portada 05/07/2014

Un model amb tant de bo com de dolent

i
Cristina Ros
1 min

EL MODEL TURÍSTIC de Balears és aquests dies en boca de tothom, com si les imatges d’unes fel·lacions ens haguessin obert els ulls per veure allò que tots sabíem que passava. La realitat és que fa temps que som més que conscients que s’ha de repensar el model del que és el principal (gairebé l’únic) motor de l’economia a les Illes. Som molts els que ho deim en veu alta i fins i tot els mateixos hotelers i altres agents turístics mostren la seva preocupació a porta tancada. Fa només un parell de dies, des d’aquesta mateixa columna, n’alertava respecte del vídeo de l’anglès forassenyat que es va tirar a la piscina des d’un cinquè pis d’un hotel a Eivissa. El balconing, el mamading d’ara, però també els party boats, beure amb poal de plàstic o fins i tot els parcs aquàtics flotants que comencen a proliferar ens han fet aixecar una vegada i una altra la veu d’alerta. Aquest és el model que no hauríem de voler. Però tampoc és qüestió ara de tirar tot el model turístic balear per la borda. Perquè tots som conscients que hi ha moltíssimes iniciatives turístiques absolutament lloables i que fan que milions de persones quedin encantades del gaudi sa i més o menys tranquil que els ofereixen aquestes illes. Que quedi clar que no parl d’eliminar el turista d’espardenya per convertir-nos en terra per a una elit. Això seria d’un classisme insuportable. Aquí ha de poder venir tothom. Només que a nosaltres ens correspon posar els instruments perquè la diversió i l’estada aquí sigui d’una altra manera.

stats