NO DEGUÉ quedar gaire lluït ahir el rebatejament de la plaça Nova Flassaders, que ara ja duu el nom del notari i polític d’UCD Raimundo Clar. Dic que degué ser un poc trista perquè deu ser la plaça més inhòspita de quantes hi ha a Palma, com d’altra banda era d’esperar, perquè prové d’un dels despropòsits més descomunals entre els que s’han comès a Ciutat en les darreres dècades. Arrasar bona part de la barriada de la Gerreria, canviar fins i tot el traçat dels carrerons històrics, va significar acabar amb la història dels gremis que conservava la ciutat. Que era una zona degradada és absolutament cert, com és segur que aquella rehabilitació s’havia d’afrontar sense passar-hi per damunt les piconadores i esborrar el seu caràcter moltes vegades centenari. Per als qui ho vèiem venir, aquella incomprensible (per dir-ho suau) decisió municipal del temps de Fageda, feta a més amb fons europeus per a la rehabilitació, era la crònica de la mort anunciada d’una barriada del centre històric de la ciutat. Avui, tota la part nova de la Gerreria és un cementeri de blocs d’habitatges que podrien estar a l’eixample de qualsevol ciutat. Buits la majoria dels pisos, buits gairebé tots els locals comercials, buits els carrers de vianants, aquella nova Gerreria (que ja no és nova) no té qui la vulgui. És l’exemple que cal tornar a treure totes les vegades que faci falta, perquè una actuació com aquesta no es torni a produir. Ben diferent és el cas d’altres barris igualment cèntrics que, tot i les rehabilitacions, conserven la tipologia, com ara el Puig de Sant Pere, la Calatrava i Santa Catalina. Amb la part nova de la Gerreria, passats molts anys, s’ha demostrat que esborrar la història és acabar amb la vida.
