FORABROMES
Opinió 27/12/2019

El mal negoci de baratar natura per plaques solars

i
Cristina Ros
2 min

FA TEMPS QUE, des de l’ARA Balears, reivindicam la necessitat de promoure un debat profund sobre la proliferació de parcs fotovoltaics al nostre camp. En nom de l’energia neta, de la qual la immensa majoria estam del tot a favor, conscients com som de l’emergència climàtica, no es pot menystenir la importància que el territori natural tan limitat d’aquestes illes té per mantenir l’equilibri d’un ecosistema que coneix i pateix aquesta emergència en les seves pròpies carns.

Des de les institucions autonòmica, estatal i europea s’està afavorint i subvencionant a les totes el que pot ser un dels pitjors negocis del present i del futur per a les Balears. Baratar trossos i trossos del nostre territori rural per instalar-hi quarterades de plaques solars és un mal negoci. No cal dir que promoure-ho amb doblers públics és encara un negoci pitjor, ja que es beneficia unes empreses explotadores -majoritàriament empreses de fora- que són les que arrasen els arbres i els possibles sembrats per plantar un fotimer de plaques el rendiment de les quals ni tan sols es deixa notar en una reducció de la factura dels ciutadans. No cal dir-ho perquè el problema és més greu. El problema és la progressiva i ràpida destrucció d’un equilibri natural, que és el que aporta el camp, robant parcel·les i oportunitats a la ja malmesa agricultura.

Ho ha alertat recentment el GOB de Mallorca, a qui la seva trajectòria i l’experiència ens han demostrat que cal escoltar: Plaques solars sí, però no a costa del camp. El Govern que, des de Medi Ambient, és el principal promotor i executor de l’allau de permisos i ajudes que es donen per poder fer de manera exprés una central fotovoltaïca -ells en diuen “hort solar”, en una operació de maquillatge- en qualsevol terreny de quatre quarterades, fins i tot passant per damunt les regulacions dels consells insulars i anul·lant la voluntat dels ajuntaments, ha esquivat qualsevol debat profund sobre les solucions que s’haurien d’adoptar per no haver de renunciar als beneficis de les plaques solars sense restar espai natural, un pulmó verd que també necessitam.

La promoció de l’energia solar hauria d’anar en una direcció molt diferent, subvencionant els costos importants perquè empreses i edificis de tota mena puguin tenir les seves instal·lacions allà on no es consumeix territori. Hi ha teules, hi ha plaques solars verticals adients per a façanes, es poden reforçar els sostres dels edificis, es podria subvencionar per caminar cap a l’autosuficiència de cada casa, i es podria, per posar un exemple d’execució més fàcil, fer instal·lacions a les autopistes, projectes per a rotondes i altres superfícies ja castigades. Però en cap cas menjar-se el camp. D’aquí a cinc o deu anys, quan els avenços tècnics hagin avançat cap a solucions que no requereixen tant de consum territorial, aquí ja el tindrem hipotecat, amb unes concessions a macroempreses per vint o trenta anys. És molt mal negoci, el que estam fent. N’hem d’exigir la moratòria urgent i una reflexió més seriosa.

stats