OBSERVATORI

Si no demanes pasta, no existeixes?

Us convit a entrar a la pàgina web de BCulture (www.bculture.org). Per qui no n’estigui al cas, copii la definició que en dona el mateix portal: “BCulture és la marca de l’Institut d’Estudis Baleàrics per a la projecció exterior de la cultura produïda a les Illes Balears. Per una banda, funciona com a catàleg dels artistes i les obres que puguin ser susceptibles de tenir ressò fora de les Illes. Per una altra, també ofereix un línia de subvencions per al desplaçament d’artistes quan actuen fora de la seva residència habitual. Alhora, l’Institut té com a objectiu l’ampliació de la programació balear en sales i festivals de fora del territori, mitjançant la signatura de convenis i acords”.

Analitzem-ho per parts, perquè la cosa no té pèrdua. Segons se’ns informa des de la primera línia, BCulture és la identificació comercial de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) per promoure la cultura fora de les nostres illes. Com és sabut, però no està de més recordar-ho, l’IEB, també conegut com a Illenc, depèn de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, és a dir, del Govern balear, que té aquesta ‘marca’ per vendre la nostra cultura a l’exterior. Dels resultats us en donaré compte un poc més endavant. Com deia, anem per parts.

Catàleg d’artistes?

La plana de BCulture anuncia per a què serveix: “Per una banda, funciona com a catàleg dels artistes i les obres que puguin ser susceptibles de tenir ressò fora de les Illes”. Us convit a anar-ne obrint els diversos apartats -arts escèniques, arts visuals, audiovisual, còmic, il·lustració, literatura i música- i a fixar-vos en els artistes “susceptibles de tenir ressò fora de les Illes”, que ja té tela que una institució pública digui amb tanta determinació que aquests són els noms “susceptibles” de tenir ressò. Per fer-ho, hauria de tenir un criteri d’una solidesa inqüestionable per a la selecció i, així i tot, seria més que discutible.

Quan dic que us fixeu en els noms de cadascun dels àmbits no estic pensant en els que hi són, sinó en les clamoroses absències. La majoria dels apartats contenen tan pocs artistes en proporció amb els que tenim que, seguint aquest criteri de la susceptibilitat del ressò exterior, a qualsevol que no conegui el panorama cultural balear, o li semblarà un top ten o pensarà que anam molt magres. Per posar-ne només algun exemple, a l’apartat dedicat a la música, que és el que més artistes presenta amb no poca diferència respecte dels altres, no hi són els tres músics que segurament tenen més ressò fora de les Illes. Cadascú sabrà trobar els noms absents.

L’àmbit de les arts visuals no només és clamorós pel que fa a artistes que tenen un ressò continuat i més que notable a l’exterior i que per a BCulture no deuen ser “susceptibles” de tenir-lo perquè no hi són, sinó que el criteri de selecció dels que sí que hi apareixen no és de promoure els més desconeguts, que podria ser, jo què sé. Encuriosida, una servidora ha demanat fins a deu artistes que pensa que són “susceptibles de tenir ressò” si alguna vegada han sol·licitat un ajut a l’IEB per als desplaçaments o exposicions fora. La resposta, en tots els casos, és que no. Vol dir que, per a l’IEB, si no li demanes pasta, no existeixes?

I així passa amb tots. Fins i tot amb els escriptors morts que surten entre els susceptibles de ressò, com és el cas de Blai Bonet, ja que a l’apartat de les seves obres, només en surt una: Diaris (2015), que una ja suposa que deu ser l’única obra subvencionada per la institució.

I ja que parlam de subvencions, analitzem la darrera part de la definició de BCulture, on es refereix a les línies de subvencions per al desplaçament d’artistes i per ampliar la programació en sales de fora de les Illes. Hauré de ser breu perquè l’espai d’aquest article s’acaba. A més de convidar-vos ara a entrar a la web de l’IEB, en concret a subvencions i a les propostes de resolució (arts visuals) de la primera comissió del 2018 publicada fa pocs dies, on hi ha una vintena de pàgines amb el llistat detallat de qui sol·licita l’ajuda i quina quantitat se li concedeix (hi ha, fins i tot, la galeria de Madrid del net de la duquessa d’Alba per fer una exposició d’un artista illenc), us vull dir que tinc més que constància que les veus que aquí tenim una institució repartidora corren per la Península i més enllà com la pólvora. Ja són moltes les sales, fires i editorials que demanen a qui sigui artista a les Illes per fer-li el que sigui, no tant per l’interès artístic sinó perquè saben que rebran doblers. Mentrestant, crida l’atenció que qui no demana no té res. Aquest és el criteri. El tema mereixeria un altre espai com aquest. De moment, una només demana que es revisi d’una vegada la política de subvencions. Ah! I que la web de BCulture es faci bé o la retirin del mapa.

Etiquetes