DE SEMPRE hem defensat els beneficis que suposava per a Balears fer part de l’Institut Ramon Llull (IRL), l’entitat que promou la cultura catalana a l’exterior. Des que les Illes hi ingressaren, amb el primer Pacte de Progrés, vàrem constatar el que significava per als creadors balears. Protestàrem quan el Govern Matas l’abandonà per primera vegada i vàrem manifestar el rebuig encara més ferm quan l’Executiu presidit per Bauzá tornà a rompre relacions. Aquests dies anam oferint regularment informació de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, on l’IRL ha tornat a dur una representació significativa del treball dels professionals catalans. Aquests dies, cal recordar que si els arquitectes de les Illes no hi són, com no hi varen ser els artistes a la Biennal d’Art de l’any passat, és perquè el Govern balear ha volgut desvincular-nos-en mogut per qüestions estrictament polítiques o partidistes. Ahir, precisament, parlava amb un arquitecte mallorquí del que va significar per al sector la participació en la passada Biennal d’Arquitectura de Venècia, sobretot pel diàleg que es va afavorir entre els professionals de Catalunya i els de Balears, a més de donar a conèixer la seva feina a un mostrador d’abast mundial durant gairebé sis mesos. Perdem oportunitats. Econòmicament, no caldria dir-ho, ens ha sortit infinitament més car. Després d’estar tres anys sota els designis culturals de l’Institut d’Estudis Baleàrics, podem comparar i tenim encara més motius per lamentar-nos de tot plegat.
