Opinió 07/01/2014

Saps si es notés de cop

i
Cristina Ros
3 min

HEM SENTIT DE TOT i molt sobre les retallades pressupostàries en educació i cultura. Que si "retallar en educació és un suïcidi social, cultural, moral i econòmic" (Francesco Tonucci, psicopedagog italià). "Que un plat de cigrons és més important que una sonata és real, i perillós" (Carles Santos, artista). Que "retallar en cultura és com si ens traguessin l'oxigen" (Jordi Savall, músic). Que és "un error d'estratègia de país" (Miguel Zugaza, director del Museu del Prado). Que "voler ser entre les primeres potències del món requereix sobretot cultura, educació i formació" (Pau Donés, Jarabedepalo, cantant). Que "primer és la vida, immediatament després ve l'escola, i l'educació és cultura" (Carme Riera, escriptora). O, entre milers de pensaments i denúncies que hi podríem afegir, el de la comissària europea d'Educació, Androulla Vassilou, quan afirma allò que tots sabem, que "si es redueixen els pressupostos en educació, d'aquí a 5 o 10 anys se'n veuran els resultats negatius".

AQUÍ HI HA EL RE. Crec que va ser l'any passat que, posant-se les coses com es posaven, vaig escriure una carta als Reis per demanar-los que les retallades i atacs continuats a la cultura es notessin de cop, de la mateixa manera que, si a les persones no ens donen de menjar o no ens atenen quan estam malalts, caiem com a mosques. Perquè no em digueu que no és una bona desgràcia això que confirma la senyora comissària de l'Educació europea, que cada vegada que es pega tisorada a l'educació o a la cultura no s'hagi de notar fins d'aquí a 5 o 10 anys... La cosa no és ben bé certa, perquè cadascun dels nins i nines amb discapacitats als quals els han tret la persona de reforç que els ajudava a mantenir un nivell millor ho noten tot d'una. També ens ho poden dir els docents quan, en comptes de vint alumnes a l'aula, n'hi posen més de trenta, si no ho pateixen des del mateix dia.

DONEM PER BONA, en tot cas, la sentència de la senyora Vassilou, perquè en general és cert que els estralls contra l'educació i la cultura tenen efectes retardats. Massa retardats, diria jo, i això és el mal, que no es noti de tot d'una. Els polítics que ens governen, quan retallen en aquestes dues àrees essencials per al creixement d'un poble, es demostren tan curts de mires, que he arribat a pensar que seria molt positiu que els efectes d'aquestes mesures fossin immediats i tan dràstics com ho poden arribar a ser d'aquí a un lustre o una dècada. Per ventura seria bo que, de cop i volta, just després de passar la tisora per l'educació, els alumnes no entenguessin res del que llegeixen, ni el propi nom. Que de sobte no sabessin articular bé un pensament, i tampoc explicar-lo, ni en la llengua mare, ni en la segona, ni en la tercera. O, per què no, que arribats a la maduresa, es demostressin tan ignorants com per repetir, diverses vegades, "Informe Trepitja", en comptes de PISA, davant tot un Parlament. Ja que hi som, resulta sorprenent que una política com la senyora Joana Maria Camps que, per una manca evident de cultura, faci el ridícul d'una manera tan estrepitosa, no es posi a invertir de valent en educació perquè coses tan grosses com aquesta seva no puguin passar. Resulta sorprenent o, ben pensat, no sorprèn gens. Si invertir en educació és una de les mesures més intel·ligents que pot prendre un país, de moment, i aquí, no podem esperar que s'apliqui.

stats