DES QUE TWITTER és Twitter, els personatges famosos han entès que el que més els pot convenir és que qualcú estigui disposat a parodiar-los. La paròdia els dóna categoria, ja són parodiables i, tanmateix, si no ho fossin, plorarien perquè ningú no parla d'ells encara que sigui malament. Els polítics de tots els temps també ho saben, no debades a Catalunya s'ha vist qualque polític plorant pels racons perquè ell no té lloc al 'Polònia'.
No record on ni quan, però una vegada vaig llegir que dels cinc comptes més influents a Espanya, quatre eren paròdies de personatges reals, i que el nombre dels seus seguidors excedia de molt el del perfil vertader. Twitter no se sol banyar en aquest sentit i, de fet, la normativa que té per a aquesta qüestió és més aviat indefinida. Parla del fet que l'usuari no ha de ser exactament el mateix, que el nom tampoc no ha de ser igual i, entre d'altres, que el fake no s'ha de fer passar pel personatge parodiat davant altres usuaris.
No cal dir que tot això ve a compte de la suspensió a Twitter del compte de la tuitaire Aina Aguilutx, paròdia de la diputada popular Ana María Aguiló. Sense confusió de nom, ni de fotografia i també sense esmentar ni tan sols el nom de la política, com ha declarat Aina Aguilutx aquest dilluns a l'ARA Balears, no hi ha cap confusió possible.
La llibertat d'expressió no és el fort del Govern balear actual. Mentre a la senyora Aguiló i a d'altres companys seus els hem d'escoltar una barbaritat darrere una altra, per parlar d'Educació (àrea en la qual Ana María Aguiló està especialment interessada) es fa el que es pot i més per fer callar aquella veu que és una paròdia.
Ara mateix, pos messions que el dia que la diputada vegi que ja ningú vol ser ni la seva paròdia la trobarem fent la llagrimeta pels passadissos.
