Ja tenim una altra llei que es tombarà si la unió de forces de dreta i ultradreta aconsegueix el govern de les Illes Balears, com comencen a alertar algunes previsions preelectorals. L’esmena a la totalitat que aquest dimarts presenta Ciutadans al Projecte de llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears perquè, segons la formació taronja, “està al servei del pancatalanisme” és de les coses més estúpides que s’han sentit darrerament. I mira que en sentim, de beneitures.
Es veu que els de Ciutadans pensen que el sermó de l’enganalla llucmajorer el defensaran a Pozal de las Gallinas, digne poble de Valladolid. Segurament, creuen que aquí ens hem de dedicar a salvar la muñeira o el chotis en comptes dels cossiers, que aquest ball nostre ja el protegiran a Galícia o a la Manxa. I sort que el cant de la Sibil·la ja ens l’ha declarat la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que així el delicte imperdonable de pancatalanisme va seu. Per cert, fins allà on jo sé, al Projecte de llei de patrimoni immaterial de les Illes Balears no hi ha cap intenció de protegir el ball Cerdà de la Seu d’Urgell, perquè no ens toca.
Una tendeix a pensar que l’estupidesa no mereix resposta. Això, en general, perquè quan ve de persones o de formacions que tenen un micròfon al Parlament i la possibilitat de canviar un dia l’estat de les coses, convé deixar-los en evidència. Com els deixa, en evidència, la mateixa Unesco que, en el seu article segon de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial del 2003, empara “els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques -juntament amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents- que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural”. Un patrimoni que, si continuam llegint, “es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la natura i la seva història, infonent un sentiment d’identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte a la diversitat cultural i la creació humana”.
Això de la identitat els deu picar, als de Ciutadans. Perquè si en una cosa els hem de donar la raó és que el nostre patrimoni immaterial, que en bona mesura és de transmissió oral, té el català de les Illes com a llengua. I és així, tot i que no els agradi als senyors i senyores de Ciutadans, als de Vox, a col·lectius del PP i al senyor José Ramón Bauzá.
La llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterials de les Illes Balears, si arriba a bon port, evidentment que defensarà la cultura catalana de les Illes Balears. I és així perquè, com totes les lleis que en aquest sentit es fan a qualsevol poble del món, està feta per protegir i fomentar les nostres peculiaritats culturals, les petites joies de la nostra cultura. Les nostres, repetesc, no les de pobles d’Extremadura, ni les pròpies del Principat. En això, cadascú defensa el que li és propi. I així, senyores i senyors de Ciutadans, entre tots defensam el patrimoni immaterial mundial. I ara, presentin esmenes a la totalitat, i ho facin tranquils, que ja sabem que el ridícul no té límits.
