OPINIÓ

El petit comerç (una visió o un desig de futur)

Moltes de les coses que escrivim tenen el perill de confondre una observació amb allò que és un desig. Vet aquí una d’aquestes coses que una percep com un possible canvi per al futur, tot i saber que la realitat la desmentirà, més ben dit, la desmenteix ja ara mateix.

Llegesc sobre el “nou regnat de l’’e-commerce”: “El comerç electrònic concentra gairebé un 30% de la despesa però no destrona l’encant de la botiga”. És una informació del diari ARA, que ens mostra un carrer de Barcelona 'petat' de gent en dates nadalenques. Podria ser el principal carrer comercial de qualsevol ciutat, ja són tots iguals. I jo no diria que són carrers de botigues, si entenem la botiga com un comerç petit i singular, amb cara i ulls que ens miren, amb una proposta assequible (i no parl de preus aquí) i personalitzada, que demana i promou el criteri del comprador, si més no perquè no et sotmet a la dictadura de les grans estratègies comercials. Aquests carrers per a les compres massives, als quals posam molts més llums de Nadal que no en els altres -vol dir que els donam més rellevància, que els potenciam-, són avui exclusivament per als grans magatzems i les franquícies, comerços els guanys dels quals només queden a la ciutat en els sous misèrrims dels qui hi treballen.

El gran comerç s’ha dissenyat per a una gernació, i molt poc o gens per a les persones, i aquesta és una tendència que ha crescut en les darreres dècades fins a l’abús. És en aquest context que neix el comerç electrònic i multiplica els seus adeptes, cosa que no ha d’estranyar. És una bona manera d’evitar la marejada del centre comercial, pegar-te colzades amb una multitud, comprar de més, les llargues coes de les caixes, el “passi el següent” o anar carregada per uns carrers intransitables. També és una manera de cercar i trobar allò que vols o que necessites, i no només les novetats i els best-sellers de tots els àmbits que et volen imposar. 

Una es demana què passarà quan el volum del comerç electrònic no sigui gairebé un 30% i hagi passat a sumar el 80 o el 90% de la despesa. Que això passarà perquè hi anam a marxes forçades. Bé, tot és forçat. Idò pot ser, i aquí ve el que una no sap si és un desig o si és una visió de futur, que els grans magatzems i les franquícies homogeneïtzadores veuran perillar el seu monopoli al carrer. Mentrestant, nosaltres comprarem per Internet allò que és igual per tot, però passejarem per la ciutat cercant en botiguetes -amb les seves virtuts i els seus errors tan humans- aquell regal especial per a qualcú especial, signes d'estimació.

Bon Nadal.