EN PETIT COMITÈ se sopa, se celebra un dinar, es fan negocis entre empreses privades i fins i tot es fan moltes altres coses, però tramar en petit comitè una operació en la qual es gastaran gairebé 700 milions d’euros públics per força ha de significar fer un negoci per als integrants del petit comitè. Si, a més, com és el cas de l’adjudicació de l’obra de Son Espases, els qui es reuniren així, en un espai reservat , tenen la cara per dir a la secretària de la mesa que demana explicacions per l’acta prèvia que s’ha fet “en petit comitè”, és un escàndol. Ahir vaig entrevistar el poeta Arnau Pons i, entre les declaracions que em va fer i que no he pogut encabir a la pàgina que es publica avui, n’hi ha una que em ve com feta a posta. “La democràcia que tenim avui és molt falsa. Tots ho sabem. La corrupció ens ha acabat de demostrar que ens enganen permanentment”. Ho escric perquè ho subscric. No podem ser dòcils ni permissius amb fets com aquests. Els processos d’adjudicació públics no es poden botar ni un sol tràmit, han de ser escrupolosos al màxim amb la transparència de tot el procés. Fa dos dies ho deia el fiscal Horrach: els ciutadans tenim dret a saber-ho tot, a conèixer en què es gasta fins al darrer euro, que se’ns diguin els motius per què s’ha fet una operació i per què s’ha fet amb una empresa concreta. Tenim dret a fer-ne el seguiment i a denunciar si ens sorgeixen sospites. És el mínim si es vol recuperar la credibilitat de la democràcia i la confiança en la política.