L’HIMNE NO HA CANVIAT. És el que cada vegada que sona a mi em ve al cap allò del “burro, zoquete”. Em sap greu, però és així com la cantàvem de nins, i ja se sap que allò que aprens de nina, com més gran tornes, més et revé. El discurs del rei de la Nit de Nadal començà com sempre, amb l’himne, només que mentre que el seu pare solia aparèixer a una saleta amb un parell de fotos familiars al costat (calla, calla!), Felip VI ha optat enguany per una casa com la que tenim la immensa majoria de nosaltres. Bé, de fet, ens va fer saber que era nostra, la casa, que hi podem anar en voler, mira tu. Són temps d’austeritat, diuen, per això el rei no tenia cap moble a prop. Això sí, com a teló de fons hi havien pintat catifes, miralls, grans aranyes il·luminades (la llum va barata a ca nostra) i molt de pa d’or. L’economia, vingué a dir, va millor, però la gent ho passa molt magre per les retallades a què ha obligat la crisi (obligat, quines coses). En tot cas, això de l’economia va ser un perquè no diguin, que el tema, EL TEMA, va ser un altre. Des que Felip VI 2015 va començar a parlar, vaig demanar-me si el discurs li havia fet el govern espanyol o si ja han cedit la ploma a Albert Rivera. Només el líder de Ciutadans és capaç d’encabir tantes vegades ‘Espanya’, ‘espanyols’ i ‘gran nació’ en cada frase (en cada una). Així, Felip VI, home de bandera única i quasi tan grossa com la de Trillo, gairebé només parlà de cohesió, concòrdia, reconciliació, la unió que fa la força, el projecte únic, l’interès general de TOTS els espanyols, la història comuna, de l’orgull nacional, de la defensa de la Constitució (no en parlà de canviar-la, no) i també de les conseqüències que històricament ha tingut la imposició de la voluntat d’uns sobre la dels altres (sí, d’acord). No va esmentar Catalunya, però no va parlar de res més. Així que per si no ho teníem clar, la Nit de Nadal ens va acabar de confirmar que estan molt preocupats, i no és per falta d’or.