ÉS INTERESSANT fer d'observadors dels nous processos d'elecció dels candidats que duen a terme els diferents partits a mig any de la cita de les urnes autonòmiques i municipals. Resulta molt interessant i per raons molt diverses veure com unes formacions més que no d'altres fan passes cap a una obertura que tanmateix és el camí que es veu més clar per recuperar la confiança de la ciutadania.

En l'època de la participació, la societat no vol ser representada per aquelles persones a les quals no ha pogut elegir. Amb el pas dels anys de la democràcia, s'ha comprovat que no basta triar unes sigles quan al cap i a la fi, a més d'una ideologia més o menys comuna en la majoria de persones que militen en una formació, qui exercirà el govern d'una institució o d'una altra seran persones concretes. I ja no volem que ens imposin les persones. Qualque dia hauríem d'avaluar quantes ens han sortides coherents, dignes, dialogants i efectives en la seva gestió, i quantes són les que han estat ineptes, corruptes, incoherents i/o tan pagades de si mateixes que no han volgut escoltar i sí que sempre se les escolti. Volem triar persones.

Aquests darrers mesos, sense sortir de Balears, assistim als diferents processos de primàries dels diversos partits. La formació MÉS és la que més prest s'ha adequat al que demana una part de la ciutadania: primàries obertes perquè qualsevol persona que així ho volgués pogués triar tots i cadascun dels integrants de les llistes, respectant també la paritat i l'alternança de gèneres. Primàries obertes perquè, a més, s'hi pogués presentar pràcticament qualsevol que volgués optar a fer part de la candidatura. MÉS ho ha pogut fer així, no ens enganem, perquè, a més d'entendre-ho, no depèn de la cúpula del partit, normalment situada a Madrid, com sí que en depenen la resta.

El PSIB ha fet moviments més tímids. Massa tímids potser i, en tot cas, amb una certa tendència a recular, perquè si bé començà per unes primàries obertes a simpatitzants per triar la candidata a presidir el Govern de Balears i serà la que va guanyar qui confeccionarà la seva llista, seran només els militants del partit els qui triaran el candidat a les municipals. No sigui que el govern del partit, en l'àmbit estatal i també autonòmic, s'escapi de les mans.

Mentretant, el PP continua com sempre. El partit tria els seus candidats i aquí no hi ha obertura de cap classe. El que més sorprèn, o almanco a mi, és que els seus possibles votants ni els demanen l'obertura, ni la participació, ni poder triar persones, que ja els va bé posi qui posi el partit, surti com surti. Ja pot anar canviant una part de la societat, reclamant solucions de consens, que n'hi ha una altra part que ni ho reclama, ni canvia. Per qualque cosa se'n diuen conservadors.