Publicitat
Publicitat

Aquells principis de la Revolució Francesa

Aquest diumenge que s'ha celebrat el Dia mundial de la llibertat de premsa i quan anam cap als dos-cents anys d'aquella Revolució Francesa que va establir la llibertat, la igualtat i la fraternitat com a pilars bàsics de la democràcia, podem dir que hem construït una certa part de l'edifici desitjat, però que encara (ho repetesc, quasi 200 anys després) no tenim cap seguretat d'haver arribat a l'altura pretesa i, el que encara és pitjor, que els fonaments siguin prou forts com per aguantar sacsejades contínues.

Sí, aquí estam establerts en una construcció democràtica, però una democràcia que a vegades se'ns demostra massa feble. Es canvien lleis que minven les llibertats i els drets, i es fa apel·lant a unes majories absolutes parlamentàries que l'única cosa que han acabat de demostrar és que el poder absolut no es pot exercir en una societat democràtica, almenys en les qüestions que més afecten els drets de les persones.

La igualtat, ara per ara, viu una de les seves hores més baixes, tenint en compte les polítiques marcades per un neoliberalisme ferotge i una manera d'entendre des dels òrgans de poder que perquè la societat avanci, s'ha d'ajudar els que tenen més doblers i també més poder.

Finalment, la fraternitat és ara mateix el terreny que millor transita la ciutadania. Ho fa no perquè les institucions públiques l'estiguin promovent, sinó que precisament per la manca de polítiques afavoridores del benestar social, s'han deixat de banda totes aquelles persones i col·lectius que més necessiten la solidaritat.

Així les coses, fa mal treure's del cap el crit previ a la Revolució Francesa, quan deia "Llibertat, igualtat, fraternitat, o la mort!".

PUBLICITAT
PUBLICITAT