EL FOMENT DE LA CULTURA no es pot privatitzar, com no es pot fer amb altres serveis públics que garanteixen el benestar i un futur millor per a la ciutadania. Deixar en mans dels interessos particulars qüestions tan essencials només garanteix això, que seran els interessos particulars, i no uns altres, els que regiran el servei.

Hem escoltat moltes vegades, sobretot en boca dels defensors del liberalisme duit al darrer extrem, que les empreses privades són més eficients que les públiques. Si al capdavant de moltes de les entitats públiques hi hagués polítics que almenys tinguessin el seny i el criteri per posar, mantenir i confiar la gestió als millors professionals, si no els mutilassin contínuament els projectes i la seva continuïtat, les empreses públiques anirien molt millor. Raixa confirma la regla: en mans privades hauria estat millor, perquè els polítics decidiren destrossar-la.

Tot això ve a compte de l'anunci de privatització de dues de les biblioteques municipals de Palma, la de Son Gotleu i la de Son Cànaves. No cal dir que les biblioteques són essencials per al foment de la cultura, que hi ha bibliotecaris prou professionals per fer la seva tasca com cal (ja ho sabem, per tot n'hi ha que no) i que si se'ls escoltàs més i si el servei estigués més ben dotat, segur que no hi hauria les deficiències que sovint trobam a la xarxa de biblioteques.

Hem de recordar que, deu fer dues setmanes, Pere Antoni Pons informava a les pàgines de l'ARA Balears que les obres completes de molts dels nostres escriptors essencials es troben incompletes a les biblioteques públiques. I hem de recordar que els mateixos bibliotecaris denunciaven l'absència d'uns criteris de col·lecció comuns perquè a cap governant no li ha interessat fer-ho.

En tot cas, em deman què guanyam privatitzant biblioteques si, a més, en donar-ne la gestió a una empresa privada s'augmenta la dotació pressupostària? Ah, i estic del tot d'acord amb el candidat de MÉS a Palma, Antoni Noguera, quan diu que privatitzar un servei cultural a sis mesos d'un canvi de legislatura és (això ho dic jo) voler allargar un poder que, ara per ara, ningú no ha donat encara a qui ha pres aquesta decisió.