IAQUÍ
Portada 19/07/2014

Entre el que és i el que es pot dir

i
Cristina Ros
1 min

EL TRUC ens el sabem: hi ha coses que són el que són, però que ens convé canviar-les de nom perquè semblin diferents. Ni IB3 ni el Govern balear admetran en cap cas que feren un llibre d’estil per als treballadors de la radiotelevisió autonòmic. I no ho faran perquè tant IB3 com qui la governa saben que si redacten un llibre d’estil haurà de tenir forçosament el vistiplau de la Universitat de les Illes. Fins ara, mai no s’havia passat per alt aquest punt del reglament, entre d’altres coses perquè tothom que havia tingut la responsabilitat de l’ens públic de comunicació era conscient que, precisament per comunicar, s’ha de fer com a mínim amb correcció lingüística. D’aquí que les normes estableixin que el llibre d’estil ha de ser validat pels lingüistes de la UIB. Ara, encara que no li diguin llibre d’estil per poder fer les barrabassades més gruixudes, fins i tot fa gràcia que vulguin fer passar com a “document intern” allò que són normes per comunicar-se en públic. Si començam a sentir els companys periodistes (que ens podem imaginar el que estan passant) parlar del “final de setmana” perquè no els deixen dir “cap de setmana”; si els sentim dir que, per exemple, a Mallorca hi ha Palma i la resta és foravila, sabem que només ho fan per unes normes d’ús de la llengua que els han imposat, i això per a qualsevol mitjà de comunicació és el llibre d’estil. Però vist el que recomana o disposa, ja li poden dir El Club de la Comèdia o el Kamasutra, que el desbarat és el mateix.

stats