VET AQUÍ LA RELATIVITAT de les dades. Més de 90.000 aturats a les Illes Balears és una dada en si mateixa escandalosa i que, en termes absoluts, es tradueix en imatges com la coa de persones cercant qualsevol feina que es formà dilluns a les portes d'un casino amb poques expectatives de ser-ho, o les que ens deixa cada dia el veí espai que els caputxins obren per donar de menjar als qui no en tenen ni per això. És clar que en termes relatius la dada de l'atur en aquesta comunitat és positiva, si ens atenem a la de fa un any o dos el mateix mes. Cadascú ho pot valorar des d'una perspectiva o des de l'altra. Ara bé, d'un temps ençà, començam a escoltar molt, per no dir massa, que anam "per bon camí", fins al punt que aquesta proclama s'ha convertit en hashtag -en castellà, per descomptat- dels qui sempre fan mamballetes al Govern. Aquesta és la realitat que ens volen vendre, una realitat en positiu que, segons es pensa sovint, sol ser reactivadora de l'economia. Una no ho acaba de veure clar, perquè una cosa és la que se'ns ven i l'altra és la que podem comprar. I ara per ara, quan els impostos que carreguen sobre la classe mitjana i per avall, la precarietat de les contractacions i la davallada general dels sous més baixos són una veritat constatable, és mal de fer comprar la tesi dels qui defensen que anam bé. Cert és que la corba de l'evolució de l'atur a les Illes, des del gener de 2012, va començar a descendir, com podeu veure al gràfic de les pàgines d'Economia. Però si voleu fer la prova que férem ahir nosaltres a la redacció del diari, agafau un regle i seguiu la recta descendent. Al nivell d'atur del 2007 no hi seríem fins al 2024, i així i tot tindríem gairebé 50.000 aturats. Si no es canvia la tendència, hi arribarem tots calbs.
