EM CONTAVA FA una estona una persona major de Puigpunyent que va anar al PAC del seu poble i hi va trobar la porta tancada. Li digueren que, com que Sanitat no cobreix les baixes de pocs dies, basta que qualque metge o infermera tingui un refredat que ja no poden obrir, que si qualcú es vol visitar ha d'anar a un altre municipi.

La que tens al costat de ca teva és l'atenció primària. Moltes persones no hi van en tot l'any, però també n'hi ha milers que hi han d'anar cada dia, ja sigui perquè cada 24 hores se'ls ha de punxar, perquè avui tenen mal aquí i demà un poc més enllà, per fer unes cures o perquè només contar els mals al metge ja es curen un poc.

En aquest país, que vàrem passar del metge de capçalera, perquè et venia a visitar al llit de ca teva, al metge d'atenció primària o al metge de família, s'han invertit molta feina i doblers per tenir l'atenció sanitària garantida, des de la primària fins a l'especialitzada o la que requereix hospitalització. No ho tornem enrere.

Ahir, molta gent es va sentir a Balears un poc més desemparada perquè des del Govern es va decidir no posar infermeres ni metges de reforç per cobrir les baixes. Ahir, hi va haver nins que varen quedar sense el pediatre que els visita al PAC prop de casa, persones grans que no trobaren l'infermer, i ells i d'altres trobaren un cartell a la porta del PAC indicant que per les retallades de la Conselleria de Salut no els podien atendre i que s'haurien de dirigir a un altre centre a un parell de quilòmetres enfora.

El Govern faria bé de no parlar-nos que l'economia va bé, que es pot permetre abaixar els impostos de transmissions patrimonials, que pot invertir milions d'euros en l'embelliment de no sé quina zona, mentre no garanteixi l'atenció sanitària com des de fa dècades l'hem coneguda. Si hi ha una cosa la prioritat de la qual és indiscutible és la salut. I per a tothom.