Publicitat
Publicitat

Una llei que era un símbol

La llei de símbols va ser una norma simbòlica des del dia que s'aprovà al Parlament balear fins al dia que se l'ha derogada. Va néixer de la mà de l'aleshores president Bauzá com un gest simbòlic per encendre encara més el conflicte educatiu i reforçar, tot i que només fos simbòlicament, la seva profunda mania cap a la nostra llengua catalana. Diríem que va tenir una vida simbòlica, perquè mai no es va aplicar. Sol passar amb totes les coses que no tenen sentit, ni tampoc utilitat. Qualque dia hauríem de fer un recompte de les lleis que s'han aprovat en els darrers anys, a Balears, però també seria útil fer-ho amb les espanyoles, lleis que només han servit perquè qualcú o qualque partit marcàs posició ideològica, per voler distingir-se de la resta o per encalentir l'oposició. Aquesta és per a alguns una tàctica política que deuen creure vàlida perquè hi aposten sovint.

Un símbol de llei quan va néixer i un símbol també el dia de la seva abolició. Dimarts, a la seu del Parlament, ni els mateixos del PP que l'havien aprovada amb els seus únics vots no varen ser capaços de defensar-la, votant en contra de l'abolició de la llei. Ni tan sols es dignaren a abstrendre-se'n, com havia avançat que podrien fer la portaveu popular, Marga Prohens. El grup popular al Parlament només tenia dues sortides: atès que tots convindrem que no podia votar a favor de la derogació, podia abstendre-se'n com va fer Ciutadans, o podia defensar-la, ja que era pròpia, amb un no a la proposta dels partits de l'oposició que s'havien compromès a derogar-la.

Ni una cosa ni l'altra. Els vint diputats del PP optaren per fer una aixecada d'anques en saber –que ja ho sabien– que els partits del pacte de govern i El Pi no acceptarien fer una altra llei de símbols, ni pactada, ni res. Llavors els populars es varen fer els molt ofesos. No volen consensuar? Hi ha actituds a les quals tot d'una se les veu créixer una bona barra.