OPINIÓ
Opinió 06/01/2020

En temps de minories

i
Cristina Ros
2 min

Aquests dies, el Congrés dels Diputats espanyol ens demostra fins a quin punt un sol escó pren un valor immens quan pràcticament s’han abolit les majories incontestables. Un sol escó, una sola formació política, una veu local, un Teruel Existe, per posar un exemple entre d’altres possibles, fa sentir més el seu pes més que 119 dels 120 diputats socialistes o 87 dels 88 populars, o 34 dels 35 podemites, que tanmateix sabem que votaran com un de sol. La democràcia és, o ha de ser, l’espai que dona rellevància a les minories. És, o hauria de ser, l’espai de respecte i d’atenció a la diversitat de reivindicacions. Qualsevol altra actitud davant la discrepància s’assembla molt al to antidemocràtic que contínuament veim al mateix Congrés i el que ens mostren els successius governs de l’Estat.

En les jornades de votacions per a la investidura, es fa més palesa que mai la necessitat de tenir una veu pròpia al parlament estatal. És la veu que no tenim els de les Balears i que mai no hem tingut, per decisió, això sí, de la majoria dels votants de les Illes. Ni per exigir un tractament just, ni per a cap altra de les necessitats que ens corren pressa, no hi ha ningú que ho dugui a la tribuna dels oradors; pitjor que això, no hi ha cap diputat balear que pugui condicionar la formació de govern a posar fi a algunes de les grans mancances que a nosaltres sí que ens condicionen la vida.

I no és només aquests dies, sinó al llarg de tota la legislatura, de qualsevol legislatura. En temps de minories, hauríem d’haver après que només ens donaran allò que ens correspon si ens necessiten per governar o per continuar governant. És així de lamentable. És així.

Cal insistir-hi molt: a les Balears els urgeix tenir al Congrés una formació independent, sobiranista o no, però en tot cas independent de les grans formacions estatals. A les Balears els urgeixen aquestes noves formacions o reforçar les existents, que són poques i febles, afeblides pels seus propis membres i també pel cada vegada més escàs suport que tenen per part de l’electorat.

I cal que aquestes formacions i tots plegats en facem molta pedagogia, d’aquesta necessitat. Potser ens ho hauríem de recordar cada vegada que se’ns neguen els drets. Potser ho hem de repetir incansablement cada vegada que des de Madrid es gira l’esquena a una demanda de l’executiu balear, cada vegada que no se’ns retorna allò que és nostre, cada vegada que un col·lectiu de les Balears té una necessitat peremptòria i socialment justa, cada vegada que se’ns nega el dret de decidir, cada vegada que se’ns sotmet a un greuge comparatiu respecte d’aquells que sí que tenen capacitat per condicionar l’acció que respon a interessos aliens… Potser així s’arribaria a entendre socialment que només serem i podrem si hi som, encara que sigui amb un pes petit, el pes suficient perquè no puguin oblidar-nos.

En temps de minories, la suficiència no és en cap cas tenir una representativitat integrada en una majoria, sinó un sol vot independent que hagin de mester.

stats