La gent del còmic a Mallorca són un model a seguir. Mai no em cansaré de dir-ho. I cada any, en acostar-se el dia de fer el diari conjuntament –el luxe de diari que hem tret aquest diumenge, com és obvi gràcies a ells–, aquesta colla no fa més que ratificar-me en la seguretat que si tots els col·lectius a Mallorca fossin com el seu, se'ns acabarien alguns dels nostres mals.
Cada any, quan encara l'estiu no ha començat ni al calendari, vénen al diari per començar a pensar en el proper exemplar del Còmic Nostrum. Podeu comprendre que per a les persones que feim un diari cada dia –què dic cada dia, seguit seguit–, l'exemplar que farem cinc mesos després, uff, queda una animalada lluny. Però vénen i ens asseim a posar idees damunt la taula. Puntualment, quan l'agost acaba de tocar a la fi, entra un correu a la meva bústia: "Com et va que ens tornem a veure per concretar?". I concretam. I en Pere Joan, que és qui se sol encarregar del diari, ja s'endú una llista del que ha de demanar a la resta. Un altre dia, reunió amb el dissenyador de l'ARA Balears per definir les maquetes: això es pot fer, com s'ha de fer, i més llistes de tasques. Sense demora, el dia acordat, sempre el dia acordat, comença a arribar el material que els hem demanat. Tot en la carpeta que toca. L'edició està preparada, perquè per imprevisibles ja tenim les notícies del dia. A l'hora de fer portada, tenim el portadista de capçalera. Quin és el tema? Una tauleta i a dibuixar. Un gust que per força s'ha de transmetre a les pàgines que després teniu a les vostres mans.
Però, més enllà d'aquesta manera exquisida de fer feina, la gent del còmic de Mallorca és sobretot un col·lectiu sense fissures perceptibles. Ens han demostrat que en la seva unió hi ha la força que despleguen. Ajudar els companys més joves, obrir camí als que el comencen o als que el troben més pedregós, treballar idees noves perquè saben que conformant-se amb el que ja sabem que saben fer és una manera d'anar cap enrere, tenir el sentit de l'humor per riure's sobretot d'ells mateixos i fer propostes perquè aquesta terra nostra sigui culturalment més atractiva.
Si ho pensam bé, no ho tenien ni ho tenen fàcil. Si haguéssim de dir un col·lectiu amb moltes possibilitats d'anar endavant amb els seus propòsits, mai hauríem pensat en el del còmic. I aquí són, cada vegada més i millors. I són, de dimarts a dissabte, al parc de la Feixina. Tots fóssim com ells. Tot amb ells.
