AQUEST MATÍ he tingut una alegria. Fa devers un any, al centre de Palma obriren un souvenir enorme i enormement lleig. Hi venien tot allò que es troba als pitjors souvenirs: vestits de sevillanes, capells de mexicà, camisetes I love, tovalloles amb estampats de marranades, banderes i milers d'objectes més que si te'n fessin triar un per al pitjor enemic, ni per a això et servirien. Bé, avui al matí he trobat el souvenir tancat i buit. I encara que quan un comerç abaixa la barrera definitivament sempre hi ha qualcú que ho pateix, almenys qui el va obrir, n'hi ha que de la seva extinció hi guanyam tots.

L'obertura d'aquesta botiga infumable no va ser notícia i tampoc no ho és el seu tancament. Però hi ha fets, d'aquests que mai surten ni sortiran als diaris, que tenen una transcendència molt gran i ens poden donar motius per omplir-nos el dia d'alegria. El souvenir no va ser negoci. Això vol dir que no va trobar turistes per a aquell catàleg de coses mil vegades vistes i repetides arreu del món.

És una notícia molt aclaridora, perquè mentre ens queixam perquè no ens agraden una part dels viatgers que arriben a l'illa, per models turístics de zones anomenades madures, que un comerç d'aquestes característiques no tingui cabuda a Palma vol dir o bé que no hi ha turistes amb tan i tan mal gust, o bé que queden dormint la mona a l'hotel costaner i ni sobris ni gats no toquen Palma. Encara que esper que aquell souvenir hagi hagut de tancar per la primera de les raons, la segona tampoc no és negativa del tot. Millor si allò dolent que tenim no es dispersa.