OPINIÓ

IB3, IB-RES

CRISTÒFOL SOLER
CRISTÒFOL SOLER

Fa setmanes que hi faig voltes i, la veritat, em fa molta vessa escriure sobre aquesta televisió pública que ens toca patir, més que gaudir, sobretot aquests darrers anys. La inèrcia –qui dies passa, anys empeny– de l’actual govern sobre aquesta qüestió em fa experimentar un sentiment d’impotència i, com amb altres temes, hi ha un moment que dius “prou i anem-hi”.

Vagi per endavant que com a televident mai no m’he sentit a gust amb IB3; ja des dels primers dies d’emissió li vaig veure una certa estètica tipus Canal 9, quan molts esperàvem que s’emmirallés, com a referent, amb TV3. Pel que fa als continguts ha tingut les seves èpoques i amb una programació que pel meu gust ha anat passat de regular a pèssima. Com en tot la qüestió econòmica, els recursos, és determinant. Però els doblers no ho fan tot. La prova fefaent és que amb menys recursos es va fer una televisió publica, com fou Televisió de Mallorca, que no he deixat d’enyorar.

La passada legislatura, el quadrienni negre, vàrem viure una televisió manipulada com mai, on fins i tot es va arribar a l'absurd que el vicepresident del Govern de les Illes Balears esdevingués temporalment director de l'ens radiotelevisiu autonòmic, fent i desfent més dels que molts podem imaginar. La credibilitat de l'ens públic va minvar fins a límits insostenibles, tant en el fons com en les formes. Fou una joguina en mans del Govern i, a la vegada, una eina perillosa que en comptes de defensar la nostra llengua va ser utilitzada per l'etnocida com a punta de llança en la seva particular croada contra la llengua del país. Amb canvis d'orientació, al meu parer greus, ens varen privar de veure el cinema en català i la programació va anar adquirint una flaire cada vegada més casposa.

Ignorants del que són els registres lingüístics, varen iniciar un procés de salar la llengua, que inicialment volien generalitzar a tots els àmbits i que finalment es concretà als informatius, deixant de banda les advertències de la UIB sobre aquesta qüestió, ignorant deliberadament el paper que l'Estatut d'Autonomia reserva a la Universitat com institució oficial consultiva per a tot el que és refereix a la llengua catalana.

Si a això hi afegim la desaparició del dial televisiu illenc dels canals catalans 3/24 i el Súper3/C33, tapats i esborrats, adduint motius tècnics insuperables basats en la reordenació de l'espai radioelèctric,el retrocés del català als mitjans audiovisuals a les Illes fou descomunal. Per cert, és molt curiós que quan ens suprimeixen canals televisius en català ho despatxen amb arguments tècnics i quan afegeixen canals televisius en espanyol l'argument és incrementar la pluralitat informativa, i es queden tan amples!

Després de les passades eleccions i amb un nou Govern sensible envers la nostra llengua i cultura, molts vàrem pensar que ben aviat es veurien canvis importants a IB3 i que, a més a més, es farien passes seriosament i ràpidament per tornar a rebre el senyal del canals 3/24 i Súper3/C33.

Han passat els primers cents dies del nou Govern i ni una cosa ni l'altra. Pel que fa a IB3 estam empantanats dins una tramitació legislativa que haurà de permetre accelerar el canvi de normativa a l'hora de fer l'elecció dels responsables de l'ens públic. Mentrestant, un consell d'administració integrat per representants tots del mateix color polític en fixa els principis i línies generals i es manté al capdavant un director general de la màxima confiança de l'actual oposició política (abans majoria de Govern). Tot plegat incomprensible a qualsevol país democràtic, on un consell d'administració i un director que es deuen al Parlament de les Illes Balears, com ells mateixos reconeixen, recondueixen aquest deure a la legislatura anterior ignorant els canvis que les passades eleccions introduïren a la Cambra autonòmica.

Pel que fa a l'altra qüestió, la recepció dels canals catalans, de moment tot segueix igual, excepte les declaracions d'intencions del nou Govern: "el Govern treballa per recuperar les emissions" (16-07-2015). "Els canals temàtics de Televisió de Catalunya, que es varen deixar de rebre a les Illes Balears a finals de març, es podrien tornar a veure a l'arxipèlag abans de Nadal" (16-09-2015). Haurem d'esperar que arribi Nadal (com aquella marca de torrons) per poder veure els canals catalans.

El resultat de tot plegat comporta que els illencs continuam amb una mínima oferta televisiva en la nostra llengua, una IB3 esbiaixada i arrenglerada amb la informació de pensament únic que caracteritza les televisions estatals a l'hora d'informar del procés català i, per acabar-ho d'arrodonir, haurem de suportar la campanya electoral de les properes eleccions espanyoles des de l'òptica estatal pura i dura.