OPINIÓ

L’entestament de l’exèrcit a Mallorca

Aquesta setmana passada, un altre batle mallorquí, en aquest cas el d’Inca (la meva ciutat), Virgili Moreno, ha tornat a donar carabasses a la Comandancia General de Baleares, com ja va fer contundentment el de Manacor, Miquel Oliver, a qui hem de reconèixer el mèrit d’haver obert camí en aquesta qüestió delicada, amb relació a la qual, al meu parer, la Comandancia no ha actuat amb la discreció pròpia d’un exèrcit d’un estat democràtic.

De tots és sabut que enguany els mallorquins i eivissencs commemoram (no celebram) el Tricentenari 1715-2015 i les seves conseqüències. Ni l’anterior Govern de les Illes Balears ni el Consell de Mallorca van moure un dit per posar-se al front de la commemoració d’uns fets que, com digué l’historiador i professor Damià Pons i Pons, podem considerar com un dels esdeveniments més transcendentals de la nostra història, per dir-ho amb les seves paraules, “a la Mallorca dels darrers 800 anys, hi ha tres grans moments: la conquesta catalana, el Decret de Nova Planta i la revolució turística”.
Des de la indigència més absoluta, un grup de ciutadans a títol particular i entitats de la societat civil illenca (Obra Cultural Balear, Fundació Emili Darder, Ateneu Pere Mascaró, Ona Mediterrània, Grup Blanquerna, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Institut d’Estudis Catalans, Institut d’Estudis Eivissencs, Es Majoral i Jubilats per Mallorca) vam constituir la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015. La feina i les tasques de divulgació han estat nombroses, i molts mallorquins i eivissencs hem descobert una història que ens havien amagat i que capgirà el nostre país. A final d’any es farà balanç de la tasca feta i crec que sorprendrà a més d’un.

Darrerament, les institucions sorgides de les eleccions autonòmiques del passat 24 de maig fan costat a la Comissió Cívica i, en el cas del Consell de Mallorca (hereu del Gran i General Consell), la implicació és total: dilluns passat a la sala de plens del Consell de Mallorca tingué lloc un acte institucional amb la intervenció del president del Consell, Miquel Ensenyat, i una conferència magistral de Bartomeu Mestre –per cert, el membre més actiu de la Comissió Cívica.

L’altra cara de la moneda d’aquesta commemoració és el conjunt d’actes que, organitzats per la Comandancia, es volen dur a terme (algun ja ha tingut lloc) a distints indrets de Mallorca, per celebrar (no commemorar) la creació de la Capitania General de Baleares, filla del Decret de Nova Planta. Es tracta d’una institució militar que passà a ser la màxima representació de l’autoritat borbònica de la Corona de Castilla al nostre país, convertit en simple província de Castella, i que comportà la supressió de la totalitat dels nostres òrgans d’autogovern i la implantació d’una administració de planta castellana i totalment militaritzada.

Un dels exponents d’aquesta dèria de l’exèrcit és la dedicació de tota una monografia de la revista ‘Ejército’ on entre altres coses hi podem llegir, en paraules del Comandante General de Baleares:

“El 28 de noviembre de 1715 Felipe V firmaba el Decreto de Nueva Planta para el antiguo Reino de Mallorca. En el mismo se suprimían órganos tradicionales, como el ‘Gran i General Consell’, a la vez que se creaba, junto con otras instituciones, la Capitanía General. Al frente de ella puso al Capitán General, figura que sustituía a la del Virrey hasta entonces existente, y al que encomendó además la presidencia de la Real Audiencia”.

Efectivament, aquests “órganos tradicionales” (amb aquets dos mots ho despatxen) eren les nostres institucions d’autogovern, en el cas de Mallorca el Gran i General Consell –assemblea estamental però de caire predemocràtic i representativa del Regne, que entre altres funcions d’autogovern tenia la de vetlar que el successius monarques i les autoritats reials respectassin les constitucions del Regne inciades per Jaume I amb la concessió l’1 de març de 1230 de la Carta de Població i Franqueses i ampliada al llarg de la nostra història pels monarques de la Corona d’Aragó. Tot això, sense oblidar el reconeixement al primer titular oficial de la Capitania General, el marquès de Ledde, el qual abans havia deixat la seva emprenta a Barcelona com a autèntic botxí, tasca a la qual es dedicà –arribat ja a Mallorca– amb renovades energies que fins i tot provocaren les queixes al rei Felip V per part del cavaller Claude François Bidal d’Aspheld, el general francès que havia dirigit l’ocupació de Mallorca i negociat les capitulacions.

Sincerament, pens que els mallorquins i eivissencs som tractats amb celebracions d’aquests tipus com a autentiques colònies i que la Comandancia es recrea en uns fets que suposaren patiments, humiliacions i vergonya per als nostres avantpassats i el començament d’una espoliació fiscal que encara no ha aturat.

Afortunadament, dos batles –el de Manacor (MÉS) i el d’Inca (PSOE)– han reaccionat en defensa de la nostra memòria. Per cert, els batles de les dues ciutats més importants de la Part Forana de Mallorca. Tal vegada a algú li calgui prendre bona nota d’aquestes reaccions.