OPINIÓ

20-D: Les espanyoles

A mesura que passen els dies, els partits polítics comencen a fer passes, a deixondir-se i intentar mobilitzar la gent cap a les que seran sens dubte unes eleccions legislatives estatals que des d'una òptica sobiranista cada vegada veig amb més escepticisme.

Som escèptic per molts de motius, sobretot quan em deman com poden afectar el nostre petit país els canvis que mesos abans ens feien suposar que un trasbalsament del bipartidisme seria l'elixir que faria capgirar moltes actituds i comportaments de les estructures estatals. Ara, veient comportaments i actituds, no esper d'aquestes eleccions ni tan sols una rentada de cara a aquesta Espanya cada vegada més imperial i rància. A mesura que passen els mesos, queda clar que els quatre partits d'àmbit espanyol, tots quatre, tenen una visió cada vegada més semblant de l'Espanya unitària.

Quan analitzam amb detall quin futur ens poden oferir els partits estatals, la reflexió és pessimista. Els tradicionals, res que no hagin promès i incomplert legislatura rere legislatura. Fem voltes en una sínia que sempre ens duu al mateix lloc. Solucions als problemes derivats de la insularitat, millores de finançament autonòmic, al·lusions al REB, són qüestions que cada nova legislatura estatal surten a rotllo durant la campanya electoral per desaparèixer reenviades a un futur que tanmateix no arriba mai. I aquesta reflexió no és merament conjuntural; en èpoques de bonança econòmica i en moments de crisi els comportaments són els mateixos. Paraules, paraules i cap fet efectiu.

Els que s'autotitulen partits emergents de cada vegada s’assemblen més als vells. Quina diferència hi ha entre el PP de la recentralització més important de la democràcia (democràcia?) espanyola i el centralisme 2.0 que traspua Ciudadanos? Què ens pot oferir la proposta federal d'un PSOE espanyolista com a solució dels problemes territorials d'aquesta Espanya invertebrada on cada vegada constatem el predomini dels seus orígens de matriu castellana, aquesta voluntat d'imposició d'unes elits i uns territoris sobre els altres? Fins i tot ens podem demanar si a Espanya existeixen federalistes, i si el federalisme és un model polític adequat en un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüe. La meva resposta és un no rotund a les dues qüestions. Pel que fa a Podemos, al Principat ja han pres bona nota del seu tarannà i sabem que a l'hora de la veritat són tan espanyolistes i centralistes com els altres. Al cap i a la fi, res de tot això ens ha d'estranyar: els partits d'àmbit estatal sempre defensaran per damunt de tot els interessos de l'Estat, els interessos d'Espanya, i aquests, després de trenta-set anys de democràcia, no coincideixen amb els nostres.

L'autonomia que ens concediren el 1983, vista en perspectiva, ens ha produït el miratge de l'autogovern, malgrat que els centres de poder, els de bon de veres, no s'han mogut en tres-cents anys. Ara, suprimida l'autonomia financera, ho podem constatar més clarament. Continuam amb els problemes de sempre i les promeses reiterades de les autoritats estatals han estat sistemàticament incomplertes. Fins i tot el mateix ministre Montoro ens fa fer la befa de reconèixer que som l'autonomia més mal finançada de tot l'Estat i que no podia fer res per canviar la situació! Paraules per emmarcar i tenir presents el proper mes.

Després de tants anys de continuar per aquest camí, de legislatura en legislatura, sense resoldre cap dels problemes que els ciutadans d'aquest país tenim pendents, és ben necessari que reflexionem i comencem a gestionar directament els nostres interessos fent confiança als partits de país (i aquí cadascú és lliure d'interpretar i acotar aquest terme, faltaria més). Els partits que només depenen d'aquí, que tenen el centre de decisió aquí, són els únics que tenen capacitat de comprometre's amb nosaltres, els únics que es juguen l’existència i els seus èxits aquí, els únics que no estan sotmesos a la disciplina dels partits estatals. Ells no votaran mai a favor d'ampliar la xarxa de l'AVE que un grup de mans foradades ha posat com a prioritat a la Península. Ells són els únics que poden fer pressió pels nostres interessos que ara com ara, i això va a més, estan en contradicció amb els interessos espanyols.

Malauradament, ens inundaran els mitjans de comunicació estatal fent-nos creure que votam un o altre president del govern espanyol, el nom del qual no veureu a la vostra papereta a l'hora d'anar a votar. Se'ns parlarà del vot útil, de no tirar el vot... quan ens parlin d'aquests coverbos, simplement pensau que les Illes Balears tenen vuit escons al Congrés dels Diputats, feu memòria, primer intentau recordar alguns dels noms dels nostres representants i, després, si sou capaços d'esbrinar alguna de les gestions que hagin fet pel bé de la nostra terra. Acabau demanant-vos si el vot va ésser útil o més aviat inútil. I quan vos diguin que un o dos diputats sols, de partits d'aquí, no serveixen per a res, pensau per a què ens han servit els de la legislatura que acaba.