Opinió 27/09/2014

Bauzá, el sàtrapa

i
Damià Pons
4 min

El Partit Popular va encarar les eleccions autonòmiques de l’any 2011 amb dues promeses: la creació de les autopistes de l’educació i fer possible la lliure elecció de llengua en l’ensenyament. En realitat, però, els fets demostren que el seu programa electoral de veritat tenia un altre objectiu, ocult però ferm: aconseguir que el sistema escolar de les Balears esdevingués una representació fastuosa del caos generalitzat. A hores d’ara, les autopistes estan embossades i la tria de llengua s’ha concretat en un projecte populista de trilingüisme que únicament és defensat per la propaganda governamental. Tanmateix, cal reconèixer l’eficàcia del president Bauzá i dels seus escolans d’amén: en l’àmbit mundial mai cap administració educativa no havia estat capaç de crear tant de desgavell en tan poc temps. A hores d’ara, les autopistes promeses s’assemblen a una pista de cotxets de xoc i la tria de la llengua s’ha convertit en la penitència que els escolars han de pagar per haver de cursar algunes assignatures en un idioma que no entenen de manera suficient.

Aquesta setmana ha estat l’apoteosi de tot plegat. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha anul·lat la normativa que implantava el TIL i n’ha suspès cautelarment l’aplicació. La nul·litat ha estat dictaminada quan tot just acabava de començar un curs en el qual, segons les dades dels directors, aproximadament un 70% dels centres en realitat no tenen cap full de ruta normatiu aprovat. Tanmateix, el Govern Bauzá insisteix a voler fer creure als ciutadans que a les aules hi ha una situació de normalitat i que les seves decisions s’estan executant. En aquests moments el PP simplement es conforma a aconseguir crear l’aparença que els centres tenen formalment aprovat un projecte lingüístic d’acord amb el TIL. Ara ja els importa ben poc el que succeeix realment dins les aules. I el que hi succeeix és el resultat d’una triple situació objectiva: els equips directius i els professors coneixen de primera mà l’educació i saben el que s’hi pot fer i el que convé que s’hi faci en benefici dels alumnes, els professors no tenen la suficient formació per impartir la docència en anglès i els alumnes no estan capacitats per entendre-hi les explicacions de les matèries. Tanmateix, el PP insisteix a mantenir la ficció que el TIL s’està aplicant. Es tracta de dissimular que s’està fent allò que de veritat no es fa per acontentar els seus electors desmallorquinitzats i les entitats antimallorquines que des de l’inici de la legislatura els han anat marcant el pas.

El currículum d’indignitats del president Bauzá a hores d’ara ja és llarg i espès. Aquesta setmana n’hi ha afegida una altra. El cessament de la consellera Joana Maria Camps és per damunt de tot una baixesa moral. Un sàtrapa que decideix pel seu compte l’estratègia d’atac del seu exèrcit el que no pot fer quan és derrotat és encolomar-ne la responsabilitat al seu general i tot seguit tallar-li el cap. La consellera Camps tan sols ha estat un titella incompetent que s’ha mogut al compàs del doctrinarisme de Bauzá i d’un PP modelat d’acord amb les receptes de la FAES. Un Bauzá que menysprea el sentit comú, el diàleg i el rigor científic, i que concep l’acció política com l’instrument que permetrà dur a terme l’operació d’enginyeria social necessària per acoblar la realitat a la seva doctrina. La dimissió que tenia sentit com a resposta als dictàmens del TSJIB era la del mateix Bauzá. És una indecència política i moral no assumir personalment els errors propis i, en un acte d’autoprotecció, fer-ne responsable un subaltern. Bauzá i el PP com a partit -també tots aquells militants que diuen que no hi estan conformes però que callen com a morts- són els principals responsables que el caos sigui el pa de cada dia als centres educatius balears. No hi ha dubte que ja es pot parlar d’una catàstrofe educativa de grans dimensions. Aquest Bauzá que té una incapacitat genètica per a l’autocrítica ha reaccionat davant els dictàmens del TSJIB amb fatxenderia, dient que no els tendrà en compte. És una demostració més que el primer enemic de les nostres escoles resideix al Consolat de Mar.

Dels fets succeïts, hi ha un element del qual convendria que se n’extragués una lliçó. La consellera Camps, de professió API, que va accedir al càrrec sense tenir la més mínima idea del que era el món de l’educació, n’ha sortit molt mal parada dels seus quinze mesos de dedicació a la política. Ha fet el ridícul en moltes ocasions, contribuint, amb les seves ficades de pota i l’exhibició de les seves ignoràncies, a desprestigiar les nostres institucions i a desacreditar l’activitat política. És possible que fins i tot la seva activitat professional futura en pugui quedar afectada negativament. El cas Camps hauria de servir perquè mai més no hi hagués ciutadans que s’atrevissin a assumir temeràriament responsabilitats de gestió pública que estan molt per damunt de les seves capacitats. La lleugeresa amb què Camps va acceptar el càrrec, la ignorància que va demostrar en no saber que la gestió del sistema escolar té una gran complexitat i que requereix persones que el coneguin a fons i des de dedins, la seva incapacitat d’assumir que simplement l’havien triada perquè no tenia criteri propi i perquè sabien que estaria disposada a fer totes les malifetes que li encarregassin, són fets més que suficients per a desacreditar-la en termes absoluts. Tot i així, encara n’hi ha un de més greu i de més reprovable, de fet: la tria de Camps com a consellera va ser una irresponsabilitat del PP. Varen demostrar una manca absoluta de respecte al govern com a institució quan varen escollir per a substituir Rafel Bosch una persona del seu perfil. Una doble irresponsabilitat, per tant. D’una banda, ineptitud i inconsciència; de l’altra, un partit que menysté els seus electors i els ciutadans en general posant a la seva disposició per a gestionar una àrea tan transcendental com l’educació a algú que ni en sabia ni estava en condicions d’aprendre’n.

stats