OBSERVATORI

La Diada que els mallorquins han celebrat al llarg de set segles

Ales darreries de l’any passat, el Ple del Consell de Mallorca va decidir institucionalitzar el 31 de desembre com la diada del poble mallorquí. Amb l’excepció dels dos partits (PP, Ciudadanos) que desitjarien –i s’hi esforcen amb ganes– que les Balears no fossin altra cosa més que una província castellana com qualsevol altra, una àmplia majoria política (PSOE, MÉS, Podemos i El Pi) va donar suport a la decisió. No és fàcil d’entendre que un acord tant de sentit comú no s’hagués pres fins després de més de tres dècades d’existència de l’autogovern balear, a l’inici del qual ja s’havia pressuposat que el 31 de desembre ja era, de fet i quasi de manera oficial, la Diada de Mallorca. Així, a la Llei 9/1984, de 30 d’octubre, de Declaració del 1 de març com a Dia de les Illes Balears, es pot llegir l’afirmació següent: “Cada una de les Illes Balears ha anat establint, de forma més o menys oficial, una data històricament representativa que permetés anualment fer un acte d’afirmació de la pròpia personalitat insular. Les dates escollides han estat generalment relacionades amb la conquesta catalana, aportació decisiva per a la configuració històrica, cultural i lingüística de tots els pobles de les Illes Balears”. Aquesta llei va ser aprovada amb el vot de tots els grups de la cambra, el PP inclòs.

Sí, és un fet de sentit comú que el 31 de desembre sigui la Diada de Mallorca. I això és així per la següent raó: perquè és la data que el poble mallorquí durant set segles (des de les darreries del XIII o des dels inicis del XIV) ha estat triant cada any per a commemorar els seus orígens, la seva acta de naixement, la implantació a l’illa d’aquells elements que han estat i són els més substancials de la nostra identitat col·lectiva. I ha estat així amb totes les variacions i totes les interpretacions específiques que cada època històrica ha anat introduint en la seva celebració. No hi ha hagut, els darrers set-cents anys, cap altra data que hagi estat percebuda pels mallorquins amb un contingut tan profundament representatiu de la seva història i naturalesa com a comunitat humana constituïda com a poble. I aquestes darreres dècades, en paral·lel al creixement social de la consciència de país, els actes dedicats al 31 de desembre (amb la centralitat d’aquesta meravella que és la Festa de l’Estendard) de cada any han estat més nombrosos, a Palma i a la resta de l’illa, i han comptat amb una major participació de la gent. Uns actes que ideològicament són plurals i transversals, capaços de fer convergir les idees i les actituds vitals més diverses sota els elements comuns que històricament hem compartit (sentiment de pertinença, llengua, cultura, memòria col·lectiva, tradició, adscripció geopolítica europea, creences religioses que han engendrat costums i manifestacions socials i múltiples pràctiques artístiques). Perquè és evident que a hores d’ara pot sentir-se convocat a la celebració del 31 de desembre com a Diada de Mallorca qualsevol ciutadà –sigui quin sigui el seu origen o la seva classe social o el seu ideari sociopolític– que tengui la voluntat de vincular-se a la realitat actual de l’illa en la seva integritat, de comprometre’s activament en la solució dels problemes existents (l’estat de precarietat social dels elements identitaris històrics o l’abandonament escolar prematur o les dificultats per accedir a una habitatge digne o la incertesa laboral del jovent, entre molts altres) i en la construcció d’un futur millor per a tothom.

Amb els seus vots, la majoria de membres del Consell de Mallorca varen fer allò que sempre hauria de ser un deure ineludible per als representants polítics: instituir legalment la voluntat secular del poble i, tot seguit, actuar en conseqüència. La Diada de Mallorca és un acte d’afirmació de la pròpia personalitat insular, arrelada en el passat i esperançada en el futur, un futur que necessàriament ha d’assumir el repte de construir una societat cohesionada i solidària a partir de la conjunció harmònica d’un doble propòsit: garantir la continuïtat en plenitud de funcions dels elements identificadors bàsics del poble mallorquí històric i, en paral·lel, assumir el reconeixement de la diversitat múltiple que els nous mallorquins han incorporat a la nostra terra. Des de fa més d’un segle, els nostres millors escriptors i intel·lectuals (M. Costa i Llobera, J. Alcover, M. S. Oliver, G. Alomar) ja varen formular amb claredat que la identitat i l’arrelament són perfectament compatibles –fins al punt que s’enriqueixen i es reforcen mútuament– amb l’obertura i l’acceptació de l’altre i de l’extern. Arreu hi ha societats demogràficament semblants a la nostra que mitjançant les polítiques de la interculturalitat han sabut afrontar amb èxit el repte de garantir la pervivència de la identitat secular de la terra d’acollida amb el reconeixement cívic i polític de la diversitat etnocultural que s’ha establert en el seu si. A Mallorca, a les Balears, malauradament encara gairebé ni tan sols hem començat aquesta tasca, certament molt complexa i gens fàcil, però tanmateix de realització imprescindible i urgent.

La Diada del 31 de desembre sobretot representa l’oficialització institucional de la memòria històrica dels mallorquins. Una memòria que mai no ha oblidat que a partir de l’any 1229 va començar el cicle històric dins el qual en gran mesura encara continuen desenvolupant-se les nostres vides. És la commemoració de la data fundacional del nostre poble. I ha de ser anualment la data de la reafirmació de la nostra voluntat col·lectiva de seguir essent qui hem estat i que, malgrat tantes adversitats nacionals, continuam essent, sempre d’acord amb les recomanacions que l’any 1905 va expressar Costa i Llobera al seu poema ‘Als joves’: sense autocomplaences i amb autocrítica, oberts als altres, amb autoafirmacions sempre en positiu.

La celebració del 31 de desembre com a Diada de Mallorca també té el valor afegit d’agermanar-nos amb Menorca i Eivissa. Ambdues illes també ja varen decidir que la seva Diada se celebraria la data en què es va produir el fet històric que és l’equivalent al que els mallorquins commemoram el 31 de desembre. Ens trobam, per tant, amb el fet següent: el 31 de desembre de 1229 (Mallorca), el 8 d’agost de 1235 (Eivissa) i el 17 de gener de 1287 (Menorca) són la mateixa diada celebrada en dies diferents. I les tres, per extensió, són la constatació de la nostra pertinença des de fa més de set segles al món de la catalanitat lingüística i cultural.