El passat 30 de desembre vaig voler veure l'informatiu del migdia d'IB3 amb la intenció de saber quin tractament donaven a la Nit de la Cultura, que l'Obra Cultural Balear havia celebrat la nit anterior en un teatre Principal ple de gom a gom. De bon principi un fet sorprenent: IB3 va considerar que no mereixia esser notícia de portada. Tanmateix jo vaig continuar a l'espera que en diguessin alguna cosa. Em semblava impossible que ignorassin un fet que almanco havia estat portada -amb una fotografia de mida ben considerable inclosa- a dos diaris illencs, els quals també li havien dedicat algunes pàgines interiors amb moltes imatges. Finalment, després d'una mitja hora llarga d'informatiu, parlaren de la Nit de la Cultura. Va ser una notícia excessivament breu però més o manco correcta. Un fet que subratllaren és que el govern Bauzá hi havia estat criticat.
De manera encadenada, va arribar la notícia següent, que va merèixer una atenció de durada semblant: la creació de l'entitat menorquina Foment Cultural de ses Illes Balears. Quatre persones, els promotors, assegudes al voltant d'una taula. Es tracta d'una entitat que alerta contra el perill de la desaparició de les modalitats insulars a causa de la generalització del català estàndard. Encara que en el seu manifest reconeguin amb la boca petita la unitat de la llengua, i fins i tot que l'excessiva presència del castellà també ha afectat negativament la conservació de la parla dels illencs, el seu primer objectiu és promoure la idea que és l'existència d'un registre lingüístic comú el fet que produeix la pèrdua progressiva de les modalitats dialectals. Ara i aquí no és el moment de repetir la llista d'obvietats que en tantes ocasions anteriors ja han manifestat filòlegs solvents davant grups i grupets que s'entretenen posant mà a la nostra llengua sense abans haver-se posat els guants del coneixement científic i les ulleres del sentit comú.
Que IB3 concedeixi la mateixa atenció a la Nit de la Cultura que a l'acte del bateig del Foment Cultural és indicatiu de múltiples anomalies. Per començar, anomalies de caràcter estrictament professional. Un mitjà de comunicació, i encara molt més si és finançat amb recursos públics, està obligat a donar un tractament als diferents fets que sigui proporcional a la seva rellevància. Tal vegada IB3 dedica el mateix temps al Mallorca que a un equip de tercera regional? O a les gestes de Rafel Nadal que a la pràctica tennística d'un grup d'aficionats? O a una sessió del Parlament de les Balears que a una reunió d'una comunitat de veïnats? O a l'acte d'investidura d'un Doctor Honoris Causa de la UIB que a un homenatge a un president d'una associació de la tercera edat? Més enllà de la naturalesa del fet que sigui objecte puntual de la informació, no caldria tenir en compte l'aportació històrica i també la representativitat social que té l'entitat que el protagonitza? Ha de tenir el mateix tractament un acte multitudinari, amb un contingut artístic de gran nivell -concert de Maria del Mar Bonet i Biel Mesquida dedicat a Rosselló-Pòrcel-, organitzat per una entitat que compta amb uns quatre mil socis, i que ja ha sobrepassat els cinquanta anys d'existència i que, a més a més, és la continuadora de la llarga cadena (llengua, cultura i país) a la qual han anat afegint noves baules els millors escriptors (Costa i Llobera, Joan Alcover, Baltasar Porcel, per exemple) i rellevants prohoms illencs (Antoni M. Alcover, Francesc de B. Moll, Joan Mascaró Fornés) al llarg dels darrers cent-cinquanta anys, ha de tenir el mateix tractament, ens demanam, un acte d'aquestes característiques que la presentació d'una associació tot just creada, amb una base social previsiblement ínfima, l'objectiu principal de la qual és tan sols introduir una dosi més de confusió en un paisatge lingüístic que ja està fortament contaminat de prejudicis i de males intencions? Des de la perspectiva estricta de la professionalitat, en tractar de manera semblant dos actes tan desiguals IB3 va exhibir una imperdonable incompetència. I ben segur que tampoc no passaria el filtre de cap codi deontològic.
Tanmateix, va ser tan sols una qüestió de manca de professionalitat? Evidentment que no. Empatar la notícia de la Nit de la Cultura amb la de la presentació del Foment Cultural va ser una ofrena ideològica de naturalesa sectària als "amos" de la televisió pública balear. Els responsables d'IB3 varen fer allò que el Partit Popular volia que fessin: menystenir l'Obra Cultural Balear i tota la seva massa social i contraprogramar un acte d'afirmació de la llengua i la cultura pròpies de les Balears -sempre d'acord amb la tradició literària autòctona, talment com propugna la Llei de normalització lingüística- amb la publicitació d'una opció lingüística -evidentment no som tan ingenus de creure'ns que el seu objectiu és la defensa de les modalitats- que el que realment vol és posar pals a les rodes de l'increment del prestigi i de l'ús social de català, en els seus diversos registres, a triar segons quin sigui el lloc i la circumstància.
La igualtat en el tractament informatiu de dos fets d'importància tan diferent és un acte de sectarisme ideològic. És una mostra de la utilització partidista que el PP fa dels mitjans de comunicació públics. I de mostres en podríem trobar moltes més. Un altre cas que vaig escoltar en directe: n'Àngela Seguí va entrevistar en Jaume Mateu al programa El Faristol d'IB3 Ràdio per parlar de la denúncia de què havia estat víctima l'OCB per la gestió de la caixa de resistència dels docents; tot seguit d'acabada l'entrevista, amb traïdoria, va contraprogramar les paraules del president de l'Obra donant entrada al dirigent de l'entitat antimallorquina que havia presentat la denúncia. Un exemple de tractament injustificadament idèntic a aquells que volen preservar i fer créixer el patrimoni cultural i lingüístic dels balears i a aquells altres que únicament volen desprestigiar-lo i fer-lo desaparèixer. Ben igual que si mereixés la mateixa consideració informativa i de valoració un equip d'arqueòlegs que es dedica a l'estudi científic i a la restauració d'un jaciment que un grup d'amiguets que sense formació es dediquen a furgar-lo i a desmuntar-ne l'estructura.
