CAMPANYA ELECTORAL

Andalusia es debat entre 40 anys de socialisme i la ingovernabilitat

Els candidats malden per centrar en qüestions pròpies uns comicis amb molt pes estatal

Susana Díaz llançava aquest dijous una petició a tots els candidats que li disputaran el lideratge de la Junta d’Andalusia el dia 2 de desembre: que la campanya que va arrencar a la nit se centri en els afers de la comunitat. El moment en què arribaran els comicis, com a tret de sortida d’un ral·li multielectoral i amb el tauler polític espanyol acabat de sacsejar per la moció de censura contra Mariano Rajoy, ha posat el focus de la política estatal en les eleccions autonòmiques i ha desplaçat el centre de gravetat del Palau de San Telmo -seu de l’executiu andalús- al Congrés i les seus estatals dels partits, que amenacen d’apropiar-se del debat regional.

Però els comicis a la comunitat més poblada i més extensa d’Espanya són rellevants per si mateixos i decisius per al futur d’una regió que, si les enquestes no fallen, es confirmarà com l’excepció pel que fa a l’alternança política. Amb el mapa polític canviant a tot arreu, les eleccions poden encaminar Andalusia cap als 40 anys de govern socialista, perquè a l’horitzó només s’albiren dos escenaris: la victòria de Susana Díaz o un període d’ingovernabilitat per falta de majories sòlides.

La candidata a la reelecció és qui encara la campanya amb més tranquil·litat i més autonomia. Una discutida enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) li donava dimecres una majoria folgada sobre el PP, Ciutadans i Podem -que es presenta en coalició amb IU i amb el nom d’Endavant Andalusia- que li permetria revalidar el càrrec sense qüestionament però sense majoria absoluta. La poderosa i carismàtica líder del socialisme andalús, recuperada de la derrota orgànica contra Pedro Sánchez i que serà protagonista de la campanya socialista sense gaires incursions del secretari general, es veurà, si les enquestes no fallen, obligada a arribar a acords amb un dels partits que pugnen per la segona plaça, com ja va passar en les eleccions del 2015, quan va acabar investida amb els vots de Ciutadans, tot i que governant en solitari.

Des d’aleshores les coses han canviat. El partit d’Albert Rivera -que s’abocarà en la campanya juntament amb la líder de la formació a Catalunya, Inés Arrimadas, per fer costat al candidat Juan Marín- ha fet un viratge a la dreta a tot l’Estat i ha canviat de discurs a Andalusia. La formació taronja assegura taxativament que no pensa tornar a donar suport a la socialista perquè això seria perpetuar els socialistes en el poder, i considera que per a la regeneració democràtica és necessària una alternança a la comunitat. En el fons del missatge hi ha la pugna que mantenen amb el PP per convertir-se en el partit d’oposició al socialisme hegemònic, i que desaconsella presentar-se com a subalterns del PSOE, especialment abans dels comicis i amb la vista posada en unes eleccions generals.

Descartat un pacte amb el PP, rival històric a la comunitat i que ha endurit encara més el seu discurs arran de l’arribada a la presidència de Pablo Casado -que també estarà molt present durant la campanya tot i que lluny del candidat Juan Manuel Moreno-, a Susana Díaz només li quedarà, després de les eleccions, la possibilitat de mirar a l’esquerra i buscar un pacte amb Endavant Andalusia.

Però la relació entre la candidata de la coalició, Teresa Rodríguez, i l’actual presidenta és molt dolenta. Rodríguez, representant de l’ànima anticapitalista de Podem i allunyada dels postulats que defensen l’entesa amb el PSOE, ha fet una dura oposició a Díaz durant el mandat anterior amb l’esperança de convertir-se en una alternativa que, tanmateix, no sembla que hagi agafat prou volada per arribar a fer-se realitat. Rodríguez ha dit que serà un dic de contenció contra la remota possibilitat d’un govern de dretes -amb un pacte de perdedors entre el PP i Cs que cap enquesta dona com a possible-, però alhora ha promès que posarà la sortida de Díaz com a condició per investir un govern del PSOE, cosa que l’actual presidenta andalusa no està disposada a acceptar.

Calendari enverinat

Tots aquests condicionants situen la política andalusa en un equilibri delicat que fa que un escenari d’ingovernabilitat no sigui descartable. La proximitat de les municipals i autonòmiques del 26 de maig i l’ombra d’unes noves eleccions generals, així com la necessitat de marcar perfil propi de cadascun dels partits que podrien donar suport a Díaz, restaran al·licients a l’entesa. De fet, Andalusia ja té experiència a viure dificultats per formar govern, perquè després dels comicis del 2015 van caldre 80 dies per bastir una investidura, al límit d’una repetició electoral.

Després de les eleccions la política andalusa podria tornar a quedar segrestada per les estratègies estatals dels partits i sense espai per als debats autonòmics que també tindran un paper en aquesta campanya, com la corrupció, el model productiu, l’elevada taxa d’atur o l’existència o no del clientelisme en la societat andalusa que afavoreix el PSOE.

Chaves repta el PP a provar que el PSOE tenia una caixa B

L’avançament electoral a Andalusia ha fet que la campanya coincideixi amb la fase final del judici dels ERO, en què seuen al banc dels acusats els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán. Alhora, el PP ha fet valer la seva majoria absoluta al Senat per fer comparèixer els acusats a la comissió d’investigació sobre finançament il·legal -malgrat que no estan acusats d’aquest delicte-. Ahir, poques hores abans de començar la campanya de les andaluses, va ser el torn de Chaves, i el dia 22 li tocarà a Griñán.

El president de la Junta entre el 1990 i el 2009, per a qui la fiscalia demana 10 anys d’inhabilitació per prevaricació continuada, va reptar el PP a demostrar que el PSOE s’hagués finançat il·legalment amb una caixa B, en una clara al·lusió a la corrupció al PP arran de la sentència de Gürtel. “L’emplaço a dir quina dada, quin indici o prova hi ha de la meva presumpta implicació”, li va dir al portaveu del PP, Luis Aznar. La resta de preguntes no les va respondre per no interferir en la seva situació judicial.