La Moncloa acota més el diàleg amb Torra i veu normalitat al carrer
Batet aclareix que la “seguretat jurídica” de l’acord de dijous implica la Constitució i l’Estatut
BarcelonaPerseguits per una munió de càmeres, Pedro Sánchez i alguns dels seus col·laboradors més estrets passejaven aquest divendres amb pas decidit pel passeig d’Isabel II de Barcelona, que lluïa esplendorós i especialment encalmat en un matí assolellat de desembre. Sortien a peu de l’hotel on es van allotjar cap a la Llotja de Mar, on van celebrar un consell de ministres inèdit. La imatge, cuidada al mil·límetre pels assessors de comunicació, i emesa en directe per totes les televisions generalistes espanyoles, transmetia sensació de normalitat absoluta. Era gairebé bucòlica. A tot just 200 metres, darrere dues línies de tanques custodiades per desenes de policies nacionals, guàrdies civils, mossos d’esquadra i guàrdies urbans, milers de persones clamaven contra la presència de l’executiu en un consell de ministres que va ser interpretat per una part de l’independentisme català com una provocació i que va desencadenar una jornada de mobilitzacions que els ocells de mal averany auguraven incendiàries i que es van quedar en intenses.
La seqüència explica amb eloqüència l’obsessió del president espanyol i del seu govern per la imatge, que divendres havia de ser la de la normalitat i el desglaç que donés continuïtat a la reunió que havia mantingut amb el president de la Generalitat, Quim Torra, dijous al Palau de Pedralbes. De fons, pocs canvis. Divendres la Moncloa va postil·lar aquesta trobada, fent explícits els límits de la solució política que els dos president es van comprometre a trobar. Si en el text acordat entre els presidents es deia que aquesta proposta havia d’arribar dins de la “seguretat jurídica”, divendres la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, que va intentar incloure una referència explícita a la Constitució durant la negociació de la nota, va deixar clar que aquest límit es mantenia. Batet va dir que el dret a l’autodeterminació “no existeix” i, per tant, “no hi cap, a l’ordenament jurídic”, i va afegir que “no hi ha seguretat jurídica fora de la Constitució i dels Estatuts”. La ministra va resumir en “diàleg i llei” el comunicat acordat amb el Govern, i va considerar “imprescindible” que hi hagi un “diàleg transversal” entre forces polítiques.
El plantejament de la ministra, que ahir va respondre a preguntes en català durant la roda de premsa posterior al consell, un fet també inèdit, donava, doncs, continuïtat a les propostes de millora de l’autogovern en la línia d’una reforma de l’Estatut que ha proposat el president espanyol en diverses ocasions. Tot i així, no va circumscriure l’eventual proposta política només a una reforma de l’Estatut, sinó que va posar l’accent en trobar una proposta “transversal” entre forces polítiques. Això deixa la porta oberta a altres fórmules, com una reforma constitucional paral·lela a una d’estatutària que han plantejat en alguna ocasió sectors socialistes catalans, amb el límit d’un referèndum d’independència, que sí que en queda exclòs.
Crítiques de la dreta
La Moncloa, que fa tot just dues setmanes amenaçava d’arrabassar a la Generalitat la competència dels Mossos, va esforçar-se ahir a lloar la coordinació dels diferents cossos policials i a desafiar el relat mainstream dels mitjans de Madrid destacant la manca d’incidents tot i les protestes, que en general van ser de to pacífic. I va afirmar que el consell demostrava la seva aposta pel “reconeixement i la convivència”, que no abandonaran “mai”. Tot plegat mentre Cs i el PP van elevar el to contra el govern espanyol perquè, segons consideraven, estava fent concessions a l’independentisme. Pablo Casado va demanar la compareixença de Sánchez al Congrés, mentre que Albert Rivera va acusar-lo d’“acceptar les tesis separatistes” que “Espanya i Catalunya són dos estats” i que la “relació ha de ser de tu a tu”.
Entre els anuncis que el president espanyol va reservar-se per a aquest consell de ministres hi va haver la “declaració de reparació” de la sentència del consell de guerra de Lluís Companys, el canvi de nom de l’aeroport del Prat per incloure-hi Josep Tarradellas i un paquet d’inversions en infraestructures, que ja havia anticipat el mateix president espanyol dilluns, a la tradicional copa de Nadal que ofereix la Moncloa als periodistes. Cap compromís de fons en el “conflicte” que hi ha a Catalunya segons el text acordat dijous, però sí diversos gestos que no van ser gaire ben rebuts a la Generalitat per la falta de consens, però que la Moncloa va dir que eren una demostració d’“afecte”, com la celebració mateixa del consell, segons la ministra portaveu, Isabel Celaá. Sí que hi va haver altres anuncis en clau estatal, com la pujada anunciada del salari mínim interprofessional o del sou dels funcionaris, que van permetre a Sánchez explicar “des de Barcelona” el seu compromís amb les “polítiques inclusives, que ofereixin alternatives per a tothom”.
La portaveu va voler també distanciar-se de les pulsions “recentralitzadores” del PP i Ciutadans i va considerar que “l’aplicació perpètua del 155 no aporta cap resposta política” a la qüestió catalana.
