El PP amenaça de mantenir el 155 si s’investeix Jordi Sànchez
Hernando diu que no es tornaria a la “normalitat” que es requereix per derogar la intervenció
MadridEl decret de la intervenció de l’autonomia de Catalunya a través del 155 deia ben clar que quedaria anul·lada un cop es formés un Govern després de les eleccions del 21 de desembre, que van tornar a guanyar per majoria absoluta els partits independentistes. Però ara que l’acord entre Junts per Catalunya i ERC està a prop de quedar tancat, i que l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez, empresonat pel Tribunal Suprem, es perfila com a candidat de consens, el partit de Mariano Rajoy, el PP, amenaça de canviar les normes per evitar que qualsevol imputat pel Procés pugui ser nomenat president de la Generalitat.
De moment, el president espanyol ha deixat que sigui el seu partit qui entoni els cants de sirena que apunten a la continuïtat del 155. Ho va fer ahir el portaveu al Congrés, Rafael Hernando, que va dir que “el 155 és una mesura extraordinària, que està destinada a restaurar la legalitat i la normalitat, i es restaurarà quan hi hagi un Govern disposat a complir amb la legalitat i les normes i no format per persones que són presumptes delinqüents”.
Rajoy ja fa setmanes que expressa en públic i en privat la seva preferència perquè s’investeixi un candidat que no tingui causes pendents amb la justícia. Però fins ara ni ell ni els seus col·laboradors a la Moncloa s’havien atrevit a insinuar de manera tan clara com ho va fer ahir Hernando que, en cas contrari, s’allargaria el 155. Tècnicament és possible, tot i que probablement caldria tornar a acudir al Senat, on el PP té majoria absoluta, a demanar permís per modificar l’actual text de la intervenció. Aleshores estaria en dubte el suport del PSOE, que de moment no ha donat suport a l’allargament de la intervenció, tot i que també ha coincidit a demanar que no es faci president un imputat.
Per part del govern espanyol, els missatges van continuar ahir transitant per les ambigüitats. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va assegurar que “és difícil pensar en un president d’una comunitat autònoma que sigui a la presó i no pugui exercir les seves funcions”. El ministre va admetre que la capacitat de Sànchez de ser investit president depèn del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que haurà de decidir si li concedeix el permís penitenciari per fer acte de presència al debat d’investidura. “Però encara que hi pugui anar, caldrà veure si després pot exercir les seves funcions”, va dir.
Això obre la porta a una segona possibilitat -que també va ser apuntada per fonts de la Moncloa-, mantenir el 155 sense passar pel Senat. El govern espanyol considera que perquè s’aixequi la intervenció caldrà que el Govern que es formi a Catalunya sigui “efectiu”, i en cas que Sànchez no pugui exercir, l’executiu estudiarà la situació legal, per determinar si això pot ser motiu suficient per no considerar derogat l’actual decret d’intervenció de l’autonomia, cosa que eliminaria la necessitat de tornar al Senat per demanar permís per substituir el govern de la Generalitat. Sembla descartat que, en cas que es faci president un altre imputat, com Jordi Turull, es pugui aturar la derogació automàtica del 155, tot i que tampoc es veuria amb bons ulls a la Moncloa.
A les mans de Llarena
A l’executiu també es treballa amb la possibilitat que Llarena acabi denegant la petició de Sànchez, si s’acaba produint, de sotmetre’s al debat d’investidura. De fet, el diari La Razón va publicar que el magistrat tenia intenció de denegar aquesta petició si li acaba arribant, tot i que això contradiria les seves pròpies interlocutòries. Ell mateix havia argumentat, quan no va deixar anar a votar el mateix Sànchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, en el ple de composició del Parlament, que els seus drets polítics no quedaven lesionats per la negativa perquè aquella votació era un acte delegable. I el Tribunal Constitucional ha deixat clar que el candidat ha d’estar present a la cambra per sotmetre’s al debat d’investidura. És a dir, segons el raonament del mateix Llarena, els drets polítics de Sànchez -que formalment no està processat i per tant els manté intactes- sí que quedarien lesionats si se li negués sortir de la presó per sotmetre’s a la confiança de la cambra.
També el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va dir en una entrevista a RAC1 que “seria bo” que el candidat que triï el president del Parlament, Roger Torrent, per sotmetre’s a la investidura estigués lliure de càrregues judicials, tot i que, com en el cas de Catalá, no va precisar si en cas contrari es mantindria el 155. Si es volgués allargar, el govern espanyol sí que comptaria amb el suport de Ciutadans. El president del partit, Albert Rivera, també es va sumar al rebuig a la investidura de Sànchez i va considerar que seria seguir “fent-la bona”. En una entrevista a TVE, Rivera va opinar que això suposaria “cronificar” la situació i demostraria que els independentistes no volen “tornar a la democràcia”.
L’element que distorsionaria els plans del govern espanyol per allargar el 155 en el cas que s’investís Sànchez són els pressupostos generals de l’Estat. El PNB s’ha negat en rodó a ni tan sols entrar a negociar els comptes mentre estigui en vigor la intervenció de l’autonomia. Tot i això, Rajoy, que manté l’objectiu de presentar uns pressupostos, ja ha deixat clar que està disposat a anar tirant amb la pròrroga pressupostària que ja està en vigor.
