Pànic al PP que la divisió del vot de dretes regali escons al PSOE en províncies petites
Pablo Casado demana a Vox que no es presenti en algunes demarcacions i apel·la al vot útil
MadridLes eleccions del 28 d’abril seran un banc de proves per a l’efecte que tindrà en termes electorals la dispersió del vot a la dreta. La incògnita del paper de Vox, per a qui les enquestes no es posen d’acord en estimar el resultat (la forquilla va dels 16 als 46 escons), fa difícil de preveure si, per efecte de la llei electoral i de la mida de les circumscripcions, la irrupció de la ultradreta com a proposta separada del PP serà beneficiosa per als interessos del bloc format per aquests dos partits i Ciutadans, com va passar a Andalusia, o si hi haurà un càstig matemàtic a la dispersió. Davant d’aquest escenari, el president del PP, Pablo Casado, ha disparat els últims dies les crides al vot útil, i ahir va anar un pas més enllà al demanar a les “noves formacions”, en clara al·lusió a Vox i en menor mesura a Ciutadans, que no es presentin en províncies petites, una petició que els de Santiago Abascal van rebutjar de ple.
Històricament, per efecte de la mida de les circumscripcions i la llei D’Hondt de càlcul electoral, els partits petits d’àmbit estatal queden penalitzats. Això és producte d’anys en què les opcions més enllà del PP i el PSOE eren formacions que no aconseguien representació a les circumscripcions petites perquè s’hi reparteixen pocs escons i el llindar de vots necessaris per obtenir un diputat és molt alt (al voltant del 15%). Així, partits com ara IU, primer, i UPyD, després, no van acabar traduint en escons l’elevada quantitat de vots que van rebre en aquestes regions.
Fins a 20 circumscripcions electorals reparteixen entre un i quatre escons, i això, barrejat amb el sistema de càlcul per a l’assignació d’escons, incrementa les possibilitats de deixar fora del repartiment els partits petits. Això explica que el PSOE aparegui com a favorit a les enquestes, malgrat que la gran majoria dona una victòria clara en nombre de vots al bloc de dretes, més atomitzat que l’esquerre.
Casado, que té l’aspiració d’entrar a la Moncloa amb el suport de Ciutadans i Vox, és conscient d’aquest fet, i per això s’ha marcat com a prioritat fer apel·lacions al vot útil en aquestes 20 províncies per mirar de tapar les potencials fugues que podrien arribar d’un resultat discret de Cs i Vox. Alguns sectors de la dreta espanyola fins i tot fan crides a confeccionar llistes conjuntes, com ha passat a Navarra, on Cs i el PP es presentaran amb UPN. També han proliferat les demandes perquè Vox i el PP vagin junts a les circumscripcions petites en les eleccions al Congrés, cosa que ara per ara sembla inimaginable. En canvi, als comicis al Senat la qüestió està oberta. Els populars es van marcar a l’inici de la campanya la prioritat de conservar la majoria absoluta a la cambra alta, clau per al seu projecte estrella: l’aplicació de l’article 155 sine die a Catalunya. Per això, alguns sectors del PP van flirtejar amb la possibilitat de proposar a Cs i Vox una candidatura conjunta en aquesta cambra, que va ser rebutjada pels taronges. El PSOE i Podem, per l’esquerra, ja ho treballen al País Valencià, com ja passava a Catalunya entre ICV, el PSC i ERC durant el tripartit.
Però la mateixa falta d’acord de les enquestes en el resultat previst per a Vox dificulta que les apel·lacions al vot útil del PP tinguin l’impacte esperat, ja que es consolida la imatge que els ultradretans estan a punt de tractar de tu a tu altres alternatives a la dreta com ara Ciutadans, percebut com a vot útil, i que va obtenir en les últimes eleccions un resultat en escons similar proporcionalment als vots. La teoria del vot útil va quedar també tocada a les eleccions andaluses, on la divisió va sumar, i això dona al·licients als votants de dretes descontents amb el PP per fer el viatge a Vox amb l’esperança que es reprodueixi la fórmula andalusa a tot l’Estat. Després d’aquestes eleccions, el mateix president de Vox, Santiago Abascal, es va presentar com “el vot útil de la dreta” perquè ha sigut capaç d’obrir debats que els “vells partits” tenien guardats al calaix.
Podem, en perill
A l’esquerra la situació no és tan incerta. El bon resultat que les enquestes auguren al PSOE fa preveure que la traducció en escons serà beneficiosa per a ells, perquè la llei D’Hondt beneficia lleugerament els partits més grans i, a més, la seva implantació en les províncies amb pocs escons (sobretot a l’Espanya interior) està consolidada. El mal moment que travessa Podem, però, el situa també en terreny perillós, perquè algunes enquestes li donen una previsió de vot de poc més del 10%, amb risc de tenir la mateixa sort que IU o UPyD, i amb el dubte de si els capricis de la llei D’Hondt els capitalitzarà el PSOE o la dreta.
Enmig d’aquest clima creixen les temptacions per als partits amb implantació estatal per imposar la circumscripció única, arraconant de passada els partits nacionalistes i independentistes, tot i que la majoria qualificada necessària per fer-ho i les visions contraposades del model territorial entre els dos blocs en disputa allunyen la possibilitat que es pugui fer en la legislatura que començarà després dels comicis. L’atomització inèdita omple d’incògnites el resultat de les eleccions a Espanya.
