Publicitat
Publicitat

PSOE i Cs collen Rajoy perquè el 155 duri tres mesos

El govern espanyol perfila els serrells d’una intervenció que pot incloure TV3, a més dels Mossos i les finances

Mariano Rajoy signa avui la condemna política pel referèndum de l’1 d’octubre. El consell de ministres es reunirà de manera extraordinària per aprovar la petició d’intervenció de l’autogovern català a l’empara de l’article 155 de la Constitució, que dirigirà al Senat aquest migdia mateix. Ho farà després d’una negociació amb Ciutadans i especialment amb el PSOE que es va allargar fins ahir a última hora. L’executiu espanyol i els socialistes van xocar fins a l’últim moment sobre els terminis de la intervenció de l’autonomia. Mariano Rajoy i el PP s’havien mostrat partidaris de fer un 155 sense data de caducitat, mentre que els socialistes havien redoblat esforços perquè les eleccions fossin tan aviat com es pogués, una visió que compartien amb Ciutadans. Ahir per primer cop els socialistes van posar una data sobre la taula: el gener.

Ho va fer l’exministra socialista Carmen Calvo, que és qui ha dirigit l’equip negociador del PSOE en la segona línia de comandament -ella es reunia amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, mentre que el secretari general del partit, Pedro Sánchez, despatxava directament amb el president espanyol-. Calvo va afirmar a primera hora del matí que l’acord a què havien arribat tots dos partits incloïa aquesta limitació temporal, exigida també pel PSC, i, a més, va donar detalls de com seria la intervenció. Segons va dir, inclouria que l’Estat assumís el control dels Mossos i de les finances, tal com circulava pels entorns governamentals, però també de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’ens públic que controla TV3 i Catalunya Ràdio, una qüestió que generava més dubtes. Calvo va respondre amb un “sí” quan se li va preguntar a TVE si la informació que publicava ahir Eldiario.es, que afirmava que Sánchez i Rajoy ja havien tancat el pacte perquè els comicis fossin al gener, era certa. Però al llarg del matí la secretària d’igualtat del PSOE, advocada constitucionalista de carrera, va anar matisant les seves paraules fins que va dir que aquest escenari era el que el seu partit desitjava.

Desacord a la Moncloa

L’afirmació inicial va electrificar els nervis a la Moncloa i també a Ferraz. Fonts del govern espanyol es van afanyar a matisar que l’acord no estava tancat, i que les eleccions es farien quan s’hagués recuperat la “normalitat” a Catalunya. Després el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va incidir en la mateixa postura. “És molt d’hora per dir quan hi haurà eleccions en aquesta comunitat autònoma; el més important és restablir la legalitat i després la convivència. Són mesures que no es fan d’un dia per l’altre. Hem de portar-hi la tranquil·litat; després aquest procés probablement haurà d’acabar en unes eleccions”, va dir en la roda de premsa posterior al consell de ministres.

Pràcticament en el mateix moment que Méndez de Vigo feia aquesta matisació, el president de Ciutadans, Albert Rivera, afegia més confusió. “Dimecres jo vaig pactar amb el senyor Rajoy que les eleccions serien al gener”, va dir abans de recriminar a Calvo que s’hagués saltat el pacte de deixar que fos el president espanyol qui expliqués avui els detalls de la intervenció. La voluntat de la Moncloa perquè el 155 quedi aprovat amb la majoria més àmplia possible al Senat, que avui mateix reuneix la seva mesa i podria donar el vistiplau definitiu a la intervenció divendres que ve, fa previsible que s’acabin assumint les exigències de Cs i el PSOE, tot i que fonts socialistes explicaven que potser serà a la fase d’esmenes al Senat quan encara s’hi podran introduir modificacions.

Fonts de la Moncloa van insistir que les negociacions continuaven obertes, però Rajoy va dir des de Brussel·les, on va participar en una cimera europea, que el govern espanyol havia “arribat a un acord amb el PSOE i Ciutadans perquè no s’incompleixi la llei”, informa Laia Forès. El cap de l’executiu es va esmerçar a carregar les culpes d’aquesta situació al president de la Generalitat, Carles Puigdemont: “Hem arribat fins aquí perquè han volgut portar-nos a aquesta situació”. En un missatge que buscava la complicitat dels líders europeus -de qui ha rebut en aquesta cimera un suport genèric, però amb excepcions, com la del primer ministre belga-, Rajoy també va dir que “no pot haver-hi una part del país on la llei no existeixi”. El president espanyol no va voler entrar en els detalls de la intervenció i si inclouria, com va dir l’exministra, un control de TV3, que expressa dubtes formals per la dificultat de canviar els òrgans de direcció (depenen del Parlament) i que, en tot cas, podrien quedar relegats a un control de les finances de la CCMA per incidir en els continguts.

Aval de la monarquia

Rajoy sí que va rebre ahir el suport del rei Felip VI, que en els premis Princesa d’Astúries va avalar l’estratègia del 155. “Espanya ha de fer front a un inacceptable intent de secessió en una part del seu territori nacional, i ho resoldrà per mitjà de les seves legítimes institucions democràtiques dins el respecte a la nostra Constitució i atenint-se als valors i principis de la democràcia parlamentària en què vivim des de ja fa 39 anys”, va dir el monarca, que apareixia en públic per primer cop des del seu discurs del 3 d’octubre, en què va situar-se sense embuts al costat de l’estratègia de Rajoy i va evitar demanar diàleg per resoldre el conflicte.

En un acte en què el president del Consell d’Europa, Donald Tusk, va lloar la unitat com a millor mostra de concòrdia, però també va valorar la necessitat de “diàleg, que és sempre millor que el conflicte”, per sobre de la “violència, que no resol res”, el monarca va afirmar que els espanyols no poden “renunciar al que hem construït junts” i al que “a tots i cadascun ens pertany per igual”. Felip VI va dir que Espanya està “fonamentada en el desig sincer de convivència i d’entesa; en el respecte a les normes i regles de la democràcia”. A més, el monarca va denunciar “la imposició i l’arbitrarietat” i va reivindicar la necessitat d’allunyar-se “de la rancúnia i les fractures”.

“Cap projecte de futur es pot construir basant-se en el trencament de la convivència democràtica; cap projecte de progrés i llibertat se sustenta en la desafecció, ni en la divisió -sempre dolorosa i esquinçadora- de la societat, de les famílies i dels amics, i cap projecte pot conduir a l’aïllament o a l’empobriment d’un poble”, va afirmar Felip VI, fent seves les alertes per l’empitjorament de les perspectives econòmiques per culpa de la situació política a Catalunya que aquests dies fa el govern espanyol. Felip VI, a més, va deixar clar que “Catalunya és i serà una part essencial” de l’Espanya del segle XXI, que, va dir, “s’ha de basar en una suma lleial i solidària d’esforços, de sentiments, d’afectes i de projectes”.

RE

Etiquetes