Pacte de no-agressió a l’esquerra, batalla pel lideratge a la dreta
L’emergència de competència conservadora i el mal moment de Podem marquen la precampanya
MadridPedro Sánchez és conscient que la crisi interna de Podem és per a ell una arma de doble tall. Per una banda, la caiguda en picat del partit lila a les enquestes pràcticament li assegura, segons els mateixos sondejos, la victòria a les eleccions espanyoles del 28 d’abril, perquè el seu partit recull bona part dels vots desencantats per la guerra entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón. Però, per l’altra, un cop eliminada del quadre qualsevol possibilitat de pacte pel centre, amb Ciutadans, després de la decisió d’aquesta setmana de l’executiva del partit taronja de vetar el PSOE, el risc que el bloc de l’esquerra perdi pistonada per la desmobilització podemista pot deixar-lo sense la majoria per governar. I, davant d’aquesta dicotomia, el president espanyol ha optat per la no-agressió als seus actuals socis parlamentaris, segons expliquen diverses fonts de l’entorn de Sánchez.
A l’altra banda del tauler, en canvi, les coses són diferents. Tot i que els tres partits de dretes que aspiren a arrabassar-li la presidència a Sánchez tenen coll avall que s’hauran d’entendre després dels comicis si les urnes els donen alguna opció de suma, la batalla pel lideratge d’aquest bloc, especialment entre Albert Rivera i Pablo Casado, és més intensa, sobretot de portes endins. El líder popular ha explicat més d’una vegada que no vol “insultar” els seus exvotants, i per això evita el cos a cos dialèctic amb Rivera i Abascal. Però des de l’inici de la precampanya burxava Rivera exigint-li que descartés pactes amb el PSOE, per mirar de minar el seu suport entre l’electorat més escorat a la dreta. I és que a la dreta la batalla és soterrada. El moviment del president de Ciutadans d’anunciar que no pactaria amb el PSOE respon a la voluntat de liderar el bloc, després de detectar en les últimes enquestes que tenia un transvasament de vots cap a Vox i, en segon terme, cap al PP, perquè el discurs de Casado estava fent fortuna entre una part del potencial elector taronja.
La manera de competir entre ells que han trobat Casado i Rivera és criticant durament Sánchez, com es va veure la setmana passada en la sessió de control al govern espanyol, en què el líder taronja va ser encara més contundent que Casado en la seva pregunta al president, en una intervenció que va fer que Sánchez l’acusés d’haver-se posat “la jaqueta de la ultradreta”, en un nou intent d’empènyer-lo cap a Vox per arrabassar-li l’espai central.
El PSOE, al centre
El moviment de Ciutadans té impacte també en la batalla de l’esquerra. Al PSOE consideren que Rivera s’ha disparat “un tret al peu” descartant pactes amb el PSOE, però no amaguen l’eufòria, perquè veuen el carril central de la política espanyola desocupat. Això clarifica i facilita l’estratègia que ja tenia marcada el PSOE de viatjar cap al centre d’aquí al 28 d’abril, perquè és on preveuen que hi haurà una bossa de votants desatesos més suculenta. Alhora, els resta pressió per mantenir cuidat el votant més d’esquerra, que es disputen amb Podem, i els dona encara més arguments per mantenir el pacte de no-agressió fins al final, amb l’esperança que els liles puguin ser capaços de mobilitzar de nou els sectors més esquerranosos i més propensos a l’abstenció.
De moment, Podem s’està comportant de manera semblant al PSOE, tot i que la formació lila sí que haurà de començar a marcar perfil propi, allunyant-se dels socialistes per no quedar diluïda en la majoria de la moció de censura. Tot i això, la campanya que plantejaran els d’Irene Montero i Pablo Iglesias, encara de baixa per paternitat, no serà tan agressiva contra els socialistes com les dues anteriors, i abraçarà la necessitat d’una coalició amb el PSOE per mantenir l’extrema dreta lluny de la Moncloa. “Som la garantia que hi hagi un govern socialista”, va dir en un lapsus Montero aquesta setmana. Es va corregir ràpidament, però la patinada era il·lustrativa de la situació real del partit, que encara té la federació madrilenya oberta en canal després de l’escissió impulsada per Íñigo Errejón, i contra el qual encara es plantegen si han de competir.
L’allunyament del PSOE es podria concretar en la retirada del suport a la majoria de la moció de censura si Sánchez intenta aprofitar les últimes setmanes a la Moncloa per aprovar mesures electoralistes, segons han avisat alguns membres de Podem. Però ho tindran difícil si el que planteja el president espanyol són mesures eminentment socials o de millora de les condicions dels treballadors revertint parcialment alguns aspectes de la reforma laboral de Mariano Rajoy.
Els moviments tectònics en la política espanyola han fet que s’hagi girat la truita. La dreta, acostumada a no tenir rivals i a amagar les diferències internes sota el lideratge d’un sol partit fort, es veu immersa en una batalla fratricida, mentre que l’esquerra busca la pau. Canvi de normes.
Marchena aixafa la guitarra a Vox
La decisió del jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena de citar Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i la resta de ministres en el judici del Procés aquesta setmana, lluny de les eleccions del 28 d’abril, és una mala notícia per a Vox. La formació veurà com la seva principal eina de desgast al PP -la “dreteta covarda”, segons Santiago Abascal, líder de la ultradreta- quedarà diluïda a l’inici de la campanya electoral, i és alhora un favor per a Pablo Casado, que s’ha allunyat dels seus antecessors per la via dels fets però no ha renegat obertament de la política catalana de Rajoy.
