ATAC TERRORISTA A CATALUNYA

Rajoy i Puigdemont sumen esforços

Els presidents ajunten finalment els seus gabinets de crisi i mostren unitat contra el terrorisme

Després de la distensió sense unitat inicial -dijous, hores després de l’atemptat, el Govern i la Moncloa van mantenir els seus gabinets de crisi separats-, ahir, finalment, tots dos executius van escenificar la coordinació. Mariano Rajoy i Carles Puigdemont van sumar esforços en una reunió del gabinet de crisi a la seu del departament de l’Interior, a la qual també van assistir diversos consellers, els ministres del govern espanyol que eren a Barcelona i els comandaments policials. La tensió política va quedar definitivament arraconada i va donar pas a una imatge inèdita: la del president espanyol fent una declaració institucional darrere un faristol de la Generalitat en la qual va apel·lar al treball conjunt de les administracions.

Rajoy i Puigdemont es van veure per primer cop després de l’atemptat a la Rambla de Barcelona al minut de silenci que es va fer a la plaça Catalunya al migdia. Minuts abans, els equips de tots dos havien acordat que Rajoy i els seus ministres se sumarien a la reunió de coordinació que el Govern tenia prevista, i en l’acte ho van acabar de segellar. A primera hora del matí, el govern espanyol havia tornat a convocar el seu gabinet de crisi, sense cridar cap representant de l’executiu català. Però fonts de la Moncloa explicaven ja aleshores que no hi havia cap descoordinació. “La Generalitat ha iniciat la investigació i l’està liderant, i el president [espanyol] es reuneix amb el seu equip per estar informat”, deien aquestes fonts, intentant restar importància a la duplicitat de gabinets de crisi.

Coordinació policial

Aquestes fonts, a més, insistien que tot i que no hi hagués presència de ministres a la reunió del Govern, ni a l’inrevés, en l’àmbit policial la coordinació era absoluta, tal com havia destacat també el mateix Carles Puigdemont en la compareixença de premsa de dijous. Ho reblava el president espanyol després de participar en la reunió amb Puigdemont quan recordava que els polítics han de donar suport a la tasca policial “i no fer de policies”, i hi coincidia el president català, que va agrair a l’espanyol que respongués a la seva invitació de participar en la reunió de coordinació.

Rajoy avui ja serà a Madrid, on aquesta coordinació policial es tornarà a posar de manifest aquest matí, quan els comandaments dels Mossos estan citats pel ministeri de l’Interior a la taula de valoració de l’amenaça terrorista. Aquest òrgan decideix en quin nivell d’alerta se situa Espanya, que està en el 4 reforçat, en una escala de cinc, des del juny del 2015, quan es va elevar arran d’una onada d’atemptats a França - el de la sala Bataclan-, Tunísia, Kuwait i Somàlia. El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, presidirà la taula, en la qual participaran també, a més dels responsables dels Mossos, els de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l’Ertzaintza, i després traslladarà la decisió a Rajoy. Augmentar el nivell d’alerta suposaria mesures dràstiques, com la militarització d’algunes infraestructures clau. Entre els precedents que han elevat el nivell d’alerta al màxim hi ha el Regne Unit, al maig, després de l’atemptat a Manchester, tot i que l’alerta va tornar al nivell 4 només uns dies després.

A més de la reunió de demà al ministeri de l’Interior, dilluns hi haurà una trobada dels líders polítics en el marc del Pacte Antiterrorista. Els responsables dels quatre grans partits d’àmbit estatal (PP, PSOE, Podem i Ciutadans), que ahir van viatjar a Barcelona per participar en els actes de rebuig a l’atemptat, hi participaran, tot i que el partit de Pablo Iglesias hi assisteix només com a observador. També hi assistiran representants d’altres partits d’àmbit autonòmic. Sortu i ERC no estan presents en aquest pacte, signat el febrer del 2015 pel PP i el PSOE a la Moncloa, tot i que els republicans van decidir ahir que si els conviden també hi assistiran com a observadors. L’última trobada del pacte, destinat a compartir informació de la lluita antiterrorista i a no convertir-lo en argument de batalla política, va ser el juliol del 2016.

Per això, l’endemà de l’atemptat a Barcelona, tant Albert Rivera com Pedro Sánchez van demanar “unitat” per combatre el desafiament terrorista, i el líder del PSOE va fer una crida a aparcar les diferències polítiques i a “afrontar junts i tots de bracet” l’extremisme, informa Mireia Esteve. Així, després de l’atac, ahir Pablo Iglesias també va voler enviar un missatge de fermesa: “No renunciarem als drets humans, les llibertats i la democràcia”.

En l’àmbit internacional no hi ha previstes reunions, però Rajoy sí que va dedicar bona part del matí d’ahir a parlar amb els principals líders europeus, entre els quals la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, Emmanuel Macron; la primera ministra britànica, Theresa May, i el primer ministre italià, Paolo Gentiloni, així com altres dirigents d’organismes internacionals. A la tarda, segons fonts de la Moncloa, el president espanyol va trucar als líders americans que dijous li havien transmès mostres de condol.

Andreu assumirà el cas

Pel que fa a la investigació judicial en marxa, el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu, que dijous es va desplaçar a Barcelona per obrir diligències sobre l’atemptat, va tornar ahir a Madrid, on va continuar amb la investigació des del seu despatx. Segons van explicar a l’ARA fonts judicials, quan els detinguts passin a disposició del jutge ho faran a l’Audiència Nacional, a Madrid. El termini legal perquè ho facin és de 72 hores (i caducaria diumenge al vespre per als primers detinguts), tot i que les mateixes fonts indiquen que es pot allargar 48 hores més si la policia ho demana. Andreu, que ara ha liderat la investigació perquè està de guàrdia, assumirà les diligències del cas de manera definitiva a partir de dilluns, dia que acaba les vacances.