Rajoy s’arrisca a acabar la legislatura sense pressupostos
Si el PNB manté el no als comptes d’enguany, els del 2019, any electoral, seran més difícils d’aprovar
MadridLa batalla dels pressupostos espanyols que es jugarà al Congrés de Diputats a partir del 2 de maig, quan es voten les esmenes a la totalitat dels comptes del 2018, és clau per al futur de Mariano Rajoy. Al govern espanyol estan convençuts que aconseguiran el sí del PNB, que permetrà superar aquest primer tràmit parlamentari. Serviria per continuar la negociació i acabar tirant endavant, al juliol, en la votació definitiva, els comptes, segons van explicar fonts de la Moncloa. Però són conscients que és una aposta a tot o res. Sense comptes del 2018, les possibilitats d’allargar la legislatura per a Mariano Rajoy són minses, i si ho pot fer serà de manera molt precària, perquè l’aprovació dels pressupostos del 2019 s’albira encara més complicada: és un any electoral, i els socis que van permetre aprovar els comptes del 2017 (Ciutadans i els nacionalistes canaris) necessitaran marcar distàncies amb Rajoy per presentar batalla al PP en les autonòmiques i municipals. També el PNB, amb un cert marge temporal -les autonòmiques a Euskadi són el 2020- però més dificultats ideològiques, posarà les coses difícils.
Per això a la Moncloa donen la màxima prioritat als pressupostos del 2018. Si els aconsegueix tirar endavant, a l’any següent es podria resistir amb uns comptes prorrogats, que facilitarien allargar el mandat fins a pràcticament esgotar-lo (els comicis espanyols estan previstos per al 2020). En cas contrari, si aquest any s’acaba amb els comptes del 2017 prorrogats, i es fa efectiu el fracàs de la negociació dels pressupostos de l’any que ve, el president del govern espanyol es podria veure abocat a un avançament electoral.
Cs ja ha donat en la negociació dels comptes d’enguany les primeres mostres de voler marcar perfil propi davant el PP. El partit va fer públic un preacord amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, el setembre de l’any passat, però després de la victòria a les eleccions de Catalunya, que els va catapultar demoscòpicament a l’Estat, els d’Albert Rivera van començar a apujar el preu del seu suport, amb noves exigències que van ser acceptades per l’executiu. El sí final de Rajoy a la majoria de demandes de Rivera dona una mostra de fins a quin punt a l’executiu espanyol són conscients de la necessitat de tirar endavant els comptes. I és que Ciutadans veu les eleccions autonòmiques i municipals del maig del 2019 com la seva gran oportunitat per eclosionar com a partit de govern a tot l’Estat.
El partit taronja va fer servir els regidors i diputats assolits fa tres anys per possibilitar governs sobretot del PP, però també del PSOE. Ara Rivera ha fet una opa a les llistes dels populars per configurar candidatures amb polítics de més experiència per entrar, aquest cop sí, als governs i, si és possible, liderar-los. Per això Rivera tindrà tots els al·licients per extremar el seu rol opositor a partir de la segona meitat de l’any, per començar a preparar el terreny de la precampanya, conscient que amb qui es disputarà els vots serà, precisament, amb el PP. Això incrementarà exponencialment les temptacions de convertir el Congrés en una olla de pressió per a Rajoy, i provocar que arribi als comicis debilitat per la impossibilitat de tirar endavant projectes per culpa de la minoria parlamentària.
Davant un nou bloqueig, el PP apel·laria a la responsabilitat del PSOE, però amb la convicció que els socialistes no es mouran. El moviment defensiu al qual apunten en entorns populars si aquesta situació es concreta podria ser un avançament electoral per fer coincidir les generals amb les autonòmiques i municipals, en un dia en què també hi haurà eleccions europees. Seria una cita quàdruple a les urnes (triple a Catalunya i les comunitats amb calendari electoral propi), en la qual el PP confia que la dinàmica de vots locals els afavoreixi els interessos a tot l’Estat. Però els dubtes sobre en quin estat de fortalesa arribarà Rajoy a aquesta cita si l’oposició s’ha encarregat de fer-li la vida impossible al Congrés són molt presents.
La clau basca
La situació és semblant al PNB. Si aquest any el sí dels pressupostos s’està encarint per l’aplicació del 155 a Catalunya, l’any que ve els comicis locals poden apujar encara més el preu. Bilbao s’ha convertit en una olla de pressió de moviments socials, amb manifestacions de jubilats per unes pensions dignes cada dilluns, tot i l’augment compromès pel ministre d’Hisenda aquest any. És on són més nombroses i el malestar al carrer s’està focalitzant contra Rajoy. Els jeltzales no tenen la pressió de les eleccions al Parlament a la vista, però estan alerta per les municipals, on els poden perillar algunes ciutats clau per l’amenaça de Podem i Bildu. I de les municipals en surten les poderoses diputacions forals basques.
