NOU CICLE A L’ESTAT

Sánchez posa Catalunya al centre del seu primer consell de ministres

La Generalitat demana al president espanyol que fixi data ja per a la reunió amb Torra, i la Moncloa vol encetar l’etapa abans de l’estiu

Els membres del gabinet de Pedro Sánchez van prometre ahir, sense crucifix ni Bíblia, guardar en secret les deliberacions del consell de “ministras y ministros”, en un nou gest d’un govern decidit a revolucionar les formes respecte al seu antecessor, però que a partir d’avui haurà de passar a les concrecions i els fets. El president espanyol reuneix per primer cop a la Moncloa el seu equip, i posarà al centre del debat la situació a Catalunya, segons va admetre ahir la flamant titular de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet. La qüestió catalana, de fet, va centrar el discurs en l’intercanvi de carteres de la que ja s’anomena ministra per a Catalunya, que prenia el relleu de l’arquitecta de la resposta de Mariano Rajoy al Procés, Soraya Sáenz de Santamaría.

El discurs de la diputada del PSC al Congrés de Diputats fa presagiar un canvi de to. Batet va assegurar que la seva voluntat és “recuperar la paraula” i “escoltar, dialogar i consensuar, especialment amb Catalunya”. Una declaració d’intencions que la ministra va reblar amb un altre dels gestos d’aquest executiu, quan va acabar el seu parlament amb unes paraules en català, d’agraïment a la seva mare i les seves filles. Pedro Sánchez ja va dir en el seu discurs d’investidura que aspira a obrir una “nova etapa” de diàleg amb Catalunya, i per això el consell de ministres d’avui abordarà quins han de ser els primers passos en aquesta interlocució, segons van explicar fonts de l’executiu. Entre les qüestions que s’han de decidir hi ha si la iniciativa de concretar la reunió amb la Generalitat serà de Sánchez o si el president espanyol esperarà que sigui el president de la Generalitat, Quim Torra qui faci el pas. La intenció a la Moncloa és que la interlocució s’iniciï abans de l’estiu, segons van indicar les mateixes fonts, que també van explicar que l’estratègia de diàleg no quedarà delegada només en el ministeri de Batet, sinó que impactarà en tot el gabinet.

“Revertir el camí”

En el terreny de la concreció, Batet va assegurar que “es poden fer moltes coses” per mirar de sortir de l’“atzucac” i que els gestos i les accions són importants per “revertir el camí”. En aquest sentit, va assegurar que treballaria per “desfer malentesos” en la relació entre els dos governs, però va demanar a Torra no “anar sempre amb el llistat de greuges”, sinó amb una actitud d’“escolta” que han de compartir els “dos costats”. Així, va demanar al govern de Torra que també faci “gestos”, i que vagi amb la “mateixa actitud de bona voluntat que té el president del govern” espanyol. “El camí no serà ràpid ni fàcil”, va admetre.

També el nou ministre d’Afers Exteriors i Unió Europea, Josep Borrell, es va referir a Catalunya en el seu intercanvi de carteres amb Alfonso Dastis. L’altre català del gabinet de Pedro Sánchez, un dels principals ariets contra el Procés, va expressar-se en un to molt diferent al de Batet i va considerar que el principal problema d’Espanya és el qüestionament de la seva unitat territorial. Batet i Borrell es van reivindicar com una mena de yin i yang d’un executiu que haurà de trobar a partir d’ara un full de ruta conjunt en una de les qüestions més transcendentals que té a l’agenda.

A la Generalitat, el nou president espanyol també hi trobarà disposició per al diàleg. La portaveu del Govern, Elsa Artadi, va instar-lo ahir a fixar urgentment una reunió. “Catalunya és un dels temes més importants que té Sánchez sobre la taula”, va dir Artadi, que va assegurar que a parer seu la trobada hauria de ser imminent. “Ens agradaria que el nou president ens expliqués quin és el seu aproximament a Catalunya; volem sentir quin és el seu projecte”, va afirmar. De moment, doncs, seguiran els contactes entre els seus gabinets per posar la reunió a l’agenda, segons informen Núria Orriols i Aleix Moldes.

Entre les decisions que podria prendre el nou executiu hi ha les d’abandonar la via judicial per perseguir les lleis socials de la Generalitat, moltes de les quals van ser recorregudes per l’anterior executiu davant del Tribunal Constitucional, tot i que en alguns casos van ser aprovades fins i tot per unanimitat al Parlament. Tot i això, Batet va negar, en una entrevista a La Sexta, que hi hagi pactes “ni ocults ni visibles” amb els partits independentistes, ni en aquest ni en cap altre terreny, com l’acusen els partits de dretes del Congrés. Justament ahir, el PP va insistir en les crítiques a l’executiu en aquest sentit. El portaveu parlamentari dels populars, Rafael Hernando, va demanar al president espanyol que comparegui davant del Congrés per explicar a quins acords havia arribat amb els independentistes, i va tornar a discutir la legitimitat del seu executiu, anticipant la línia dura que encetarà a partir d’ara el partit.

La resta de l’oposició, més prudent, també va abraçar les crítiques al gabinet. Els partits que van donar suport a Sánchez en la moció de censura van criticar sobretot el nomenament de Fernando Grande-Marlaska com a ministre de l’Interior, pel seu passat en les investigacions de casos relacionats amb ETA, i que han estat sota la lupa per presumptes tortures, obviades per l’aleshores jutge instructor.

En canvi, el perfil centrista i business-friendly del nou executiu va deixar Ciutadans sense arguments per a la crítica. El portaveu parlamentari, Juan Carlos Girauta, va assegurar que no tenia res dolent a dir de cap dels membres del gabinet, molts dels quals havien estat en l’òrbita d’Albert Rivera, a qui Sánchez ha fet una opa amb el disseny del govern.

Amb el primer consell de ministres arribarà la fi de l’era dels gestos per a Sánchez, que haurà d’aterrar en la dura realitat: un govern en minoria absoluta.